Impacte als mercats: favorable o desfavorable?
Quan estàs en el cim l’única direcció és cap avall. El mateix passa amb els tipus d’interès. Quan es percebi que aquest és el pic final (encara la gent no ho té del tot clar), l’atenció del mercat es desplaçarà ràpidament cap a la velocitat de retallades de tipus a l’eurozona. Ja puc intuir una mica d’ànsia o precipitació aquí i, per consegüent, alguna cosa d’inevitable decepció; el que pogués arribar a pesar en el mercat.
Pot haver-hi precipitació en estimar l’inici de les retallades de tipus perquè molts ignoren tres fets rellevants. Tres raons que em fan pensar que és poc probable veure retallades en un futur visible.
1. L’edat del BCE. Com em recordava un vell col·laborador, el BCE és una institució nova (de tan sols 25 anys), i per tant en fase encara de construir la seva credibilitat. Quina millor ocasió que fer-ho en el seu primer baptisme inflacionari. Dit en llenguatge pla: no es pot permetre el luxe de perdre la seva primera batalla, i no ser capaç de tornar a ficar la inflació dins de la gàbia. Tinguin per segur que els joves oficials del BCE pensen en aquests termes: «El risc de fer poc és molt major que el risc de fer massa». Aquesta és una visió dominant dins del BCE, i ho sé perquè tinc coneguts a dins.
2. El BCE sap que la inflació només pot millorar gradualment. A més, el punt de partida és alt (l’HICP anual mitjà el 2023 serà del 5,6%, i del 3,2% el 2024). Així que, no hi ha gens de pressa. Això suposa un base formidable per a construir un hawkish bias (biaix) dins de les parets del BCE.
3. Sospito que el BCE no està prou preocupat sobre el deteriorament en les condicions econòmiques de l’eurozona. Les seves previsions del PIB de 2023 en el 0,7%, i el PIB 2024 a l’1%, així ho testifiquen.
La conclusió és que, encara que el BCE sembla haver arribat al final del cicle de pujades, la veritat és que pot trigar, molt més del que tots pensen, a començar a retallar els tipus. Ho sento pels hipotecats.
I tot això és favorable per al mercat? Si. Almenys això crec
Equities: que el BCE trigui molt a baixar els tipus pot generar una mica de descontentament en el mercat, però saber que hem arribat a la fi del camí en les pujades és, sens dubte, molt reconfortant.
Bons: vaig comentar fa uns dies en un fòrum, que comença a desplegar-se el moment dolç per a anar amb tot en matèria de risc de tipus d’interès. No esperin un gran ral·li a més del carry, però sí almenys el carry de durada.
FX: moment on el dòlar podria reprendre la seva ascensió estructural. No només el diferencial de tipus (present i futur), sinó la mecànica de balança comercial prevista, a partir de les inversions massives en infraestructura de IA, han d’afavorir al dòlar. Qualsevol caiguda del bitllet verd és una compra.
Pot ser que estigui pecant d’optimista, infravalorant altres qüestions, però el meu optimisme es deu al fet que veig les portes obertes.
«Pessimists see closed doors; optimist see open doors. Pessimist sound smart. Optimists get rich»
