Periodista
La sentència del Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg està protagonitzant indegudament l’actualitat política. Ens està faltant finor i equilibri i seguim barrejant quantitats heterogènies, com és ja un clàssic de la nostra vida col·lectiva De sobte, uns s’erigeixen en pretesos monopolitzadors del dolor de les víctimes i els seus familiars, mentre que altres s’erigeixen en dispensadors d’asèpsies inconcebibles en un tema tan delicat com el del terrorisme i els seus excessos. Uns i altres es desqualifiquen i condemnen entre si com si això fos una barreja del judici final i de l’amnèsia col·lectiva. Els monopolitzadors es pensen que els altres mai van sentir dolor per les víctimes del terrorisme. Els de les asèpsies no tenen cor ni entranyes davant alguna cosa que creuen que no els afecta. És un drama per als que no estem en cap dels dos bàndols i que l’únic que volem és que ETA desaparegui definitivament del mapa i que la seu seva terrible estel·la deixi de condicionar, amb perdó, penediment i misericòrdia, la nostra vida en aquest atribolat país .
Un deu al PP, per cert , per haver sortit al pas instantàniament de l’excés d’un dels seus cadells contra un diputat de l’esquerra que potser no va saber expressar-se bé. El partit del Govern, amb aquesta actitud, ha fet més per la reconciliació que tots els seus bocamolls junts. Ni un minut més per a l’odi, que ha entelat la nostra història durant segles. No cal confondre el perdó amb l’oblit, ni en aquest terrible drama del terrorisme ni en cap altre camp dels enfrontaments i de les batalles que ens han turmentat, també en els últims 75 anys. Per a les víctimes del terrorisme, tot l’afecte i el consol que siguem capaços i el desig que no es deixin manipular per ningú. I per als botxins, que demanin perdó, que es dissolguin d’una vegada i que suprimeixin qualsevol temptació de triomfalisme, ja que són els grans derrotats per la democràcia , amb doctrina Parot i sense doctrina Parot. No hi ha pau definitiva sense penediment i sense perdó. És dur, és difícil, però és imprescindible.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
