De tots els discursos que he escoltat i llegit aquest dies per a fer balanç del 2013, sens dubte el més adequat a la intel·ligència dels qui els hem d’escoltar, ha estat el de Gregorio Moran, articulista habitual de La Vanguardia que va publicar dissabte passat, en les seves Sabatines Intempestivas, i que podeu trobar al seu blog, ¡Adéu, any grotesc! Es refereix bàsicament a Espanya, però podríem importar-lo a qualsevol altre lloc. I és que sí, en alguns llocs més que en d’altres, el 2013 ha estat un any grotesc. Com bé reflecteix Moran el grotesc es visualitza amb facilitat quan et fan adonar-te com podríem ubicar diferents situacions i personatges d’aquest any passat, dins les obres literàries dels millors escriptors de l’època.
A Espanya, perquè és un teatre gran, n’hi ha molts de personatges singulars i d’episodis esperpèntics, que reflecteixen d’una manera o altra situacions difícils d’entendre, mancades d’una coherència pròpia. Així situa dins el món literari de Valle-Inclan a Anna Botella, o a Narcís Serra. Dins el domini de Bertolt Brecht, a Blesa (l’ex-president de Caja Madrid) o Jaume Matas (ex-president del Govern de les Illes Balears) tots dos amb el do de l’arrogància i del no-res, esdevenen tipus galants i ben planxats, amb un sol problema, que quan parlen l’espifien. Recollint les paraules de Moran, el 2013 ha estat Un any grotesc, «carn de literatura i fallida de la consciència ciutadana. Com diuen els gallecs llestos, tot pot empitjorar, però no crec que sigui fàcil que torni a repetir-se un any en el que la inactivitat de l’esquerra hagi estat tant demolidora»… «Aixecar la copa per acomiadar l’any seria com felicitar als que han fet possible que la justícia sigui una paròdia, la economia una estafa i la informació un exercici de manipulació»… «Però s’ha de fer com si no ens assabentéssim, si es vol sobreviure a la catàstrofe». Acabant amb una excel·lent frase: «Ja que no ens rebel·lem, almenys animem a la bona literatura».
A Andorra en aquest any passat també hem tingut les nostres situacions grotesques i de ben segur que a vostè se li ocorre més d’una. Situacions que no es poden dir i denunciar més que des de la bona literatura (i que desitjo que algun dia aparegui publicada), perquè des de la política ara per ara, no es veu que hi hagi cap partit que desgrani el gra de la palla. Només a través de la literatura un es pot manifestar-se en llibertat i denunciar segons quins fets, perquè sinó un no pot sobreviure, i sinó que li preguntin a Francesc Robert.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
