Ja són moltes les entitats o serveis d’estudis que revisen a l’alça les previsions de creixement per a l’economia espanyola. L’última és Funcas i situa l’augment del PIB en l’1,2% per al 2014, tres dècimes més que la revisió que fa el Govern (0,9%). També assistim a una previsió més optimista de la CEOE i de molts altres. Alguns fins i tot l’eleven fins al 1,5%. És cert que l’ocupació anirà més lenta del que seria desitjable, tot i que es podria esperar millors dades tenint en compte que al gener amb un creixement del PIB molt baix ja s’ha vist creació d’ocupació i sobretot d’afiliacions a la Seguretat Social. Molt millor si les dades es dissocien l’estacionalitat. Són motius per a l’optimisme. Són dades fredes que no permeten especulacions. Es pot seguir discrepant en el ritme i si aquest és més lent perquè no s’avança en les reformes i en una reducció major de la despesa pública. Però, són teories, al meu entendre, encertades. És molt probable que si es reduïssin les distorsions que el dèficit públic proper al 7% del PIB produeix en l’economia i poguessin baixar més els impostos i els costos laborals, les coses anirien a millor ritme. Això sembla evident i el Govern s’hi hauria d’obstinar.
El que passa és que ha hagut de fer front a un pagament a proveïdors caríssim, a centenars de milers de factures endarrerides que han aconseguit salvar molts autònoms i petites i mitjanes empreses. Moltes despeses derivades de la pèssima gestió dels recursos públics que es va fer durant els anys del zapaterisme i que van deixar el país a un pas de la fallida. A més, la prima de risc i el bo a deu anys baixen i l’estalvi en interessos pot ser superior al de l’any passat, que ja va ser de 8.000 milions d’euros. L’estalvi públic ha de continuar en tantes partides que s’haurien de suprimir. En tot cas, les anàlisis que es fan sobre Espanya són millors. La confiança torna i es veu no només a la borsa i en el cost del deute públic, sinó també en l’arribada d’inversors i turistes que estan proporcionant a les arques de l’Estat quantitats històriques de divises. Per això és important seguir el camí de les reformes i de la reducció del pressupost. I com més aviat posar en marxa, com va dir Rajoy, el pressupost de base zero.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
