PERIODISTA
La nit de Halloween, cada vegada més implantada a Espanya, és una nit que milers de joves espanyols la viuen amb entusiasme. S’enfunden en disfresses i maquillatges i amb la vitalitat pròpia dels pocs anys, la nit, per llarga que sigui, se’ls fa curta. Així, plenes de vitalitat havien d’estar les quatre noies mortes en el recinte Arena de la Casa de Campo a Madrid que va acollir una de les moltes festes que es van celebrar de llarg a llarg d’Espanya.
La mort es va fer present a la festa de manera inopinada. Els fets es van produir en l’anomenat «Túnel del Terror», sobrenomenat així justament per a la nit dels morts i zombis. Quan s’escriuen aquestes línies, les mortes han estat quatre noies, segons totes les versions mèdiques, per aixafament. El túnel en qüestió estava en un extrem de l’aforament i la immensa majoria dels assistents ni es van assabentar dels fets i ni, per descomptat, van sentir res semblant a una bengala o a un petard, que pel que sembla va ser el detonant de l’estampida que va afectar a una petitíssima part dels assistents.
Els fets mereixen una investigació tan exhaustiva com serena, aclarir les responsabilitats si les hi hagués però fugint de la mesquinesa política i del debat groller encara que sigui per respecte a les víctimes i a les seves famílies. S’imposa un repàs detallat de l’ocorregut, buscar els errors que hagi pogut haver-hi i, en funció dels mateixos, establir les mesures necessàries perquè, en la mesura del possible, no torni a ocórrer.
Fer explotar un petard o una bengala enmig d’una gran concentració de gent és una temeritat perquè el pànic és lliure i a més perillós. En més d’una ocasió ha estat el pànic el principal responsable de morts ocorregudes en circumstàncies semblants. ¿Es pot escorcollar a 10.000 persones?.
A l’espera de l’obligada investigació i de l’assumpció de responsabilitats, si les hi hagués, em quedo amb el sotrac que produeix la capacitat de sorpresa que, en ocasions, té la mort. Ni per un segon, ni en el pitjor dels seus malsons les víctimes de la nit d’Hallowen podien sospitar que la festa els anava a resultar tan curta, que les seves vides anaven a quedar truncades en un inhòspit túnel –tots ho són– mentre la música embolcallava a altres joves com elles, aliens al drama que va vestir de dol la nit dels morts .
Per a més informació consulti l’edició en paper.
