La política migratòria impulsada per la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, s’ha convertit en un dels principals referents del nou rumb que està adoptant Europa en matèria de control fronterer i gestió dels fluxos migratoris. El que inicialment va ser vist com una aposta pròpia del govern italià, avui és cada vegada més assumit per les institucions europees.
En els darrers anys, Itàlia ha apostat per una estratègia basada en el reforç de les fronteres exteriors, els acords amb països tercers i la lluita contra les màfies que trafiquen amb persones. Aquesta línia d’actuació ha tingut com a resultat una reducció significativa de les arribades irregulars per via marítima, especialment a través de la ruta del Mediterrani central.
Segons dades recents, les arribades a les costes italianes han disminuït notablement respecte als anys anteriors, un fet que el govern de Meloni atribueix als acords signats amb països com Tunísia, Líbia i Albània. Entre els beneficis que els partidaris d’aquest model destaquen hi ha, en primer lloc, una capacitat més elevada de control sobre les fronteres.
Aquesta política ha permès reduir la pressió sobre els centres d’acollida italians i millorar la coordinació en matèria de seguretat. A més, el govern defensa que aquesta fermesa ha servit com a element dissuasiu davant les xarxes de tràfic il·legal d’éssers humans.
Un altre dels aspectes que es considera positiu és la voluntat de combinar el control migratori amb vies legals d’entrada. Paral·lelament a les mesures contra la immigració irregular, Itàlia ha aprovat l’emissió de centenars de milers de visats laborals per a treballadors extracomunitaris, amb l’objectiu de respondre a les necessitats del mercat laboral i afavorir una immigració regulada i ordenada.
Aquest enfocament, que fins fa poc semblava exclusiu d’Itàlia, ha trobat ara suport a escala europea. El Parlament Europeu ha votat recentment a favor de noves mesures que faciliten la creació de centres de retorn fora de la Unió Europea i reforcen les polítiques de deportació i repatriació.
La votació, aprovada per una majoria clara, reflecteix que Europa està adoptant una línia molt més estricta, en sintonia amb la qual Itàlia ha defensat amb insistència. Des de Roma, Meloni ha celebrat aquesta decisió com una confirmació que el camí emprès per Itàlia era el correcte. Segons la mandatària, Europa “finalment es mou en la direcció adequada”, assumint un model que prioritza el control de fronteres, la cooperació internacional i la lluita contra la immigració irregular.
Així, Itàlia no només ha estat un laboratori polític en matèria migratòria, sinó que s’ha convertit en el país que ha marcat el camí que ara segueix el conjunt de la Unió Europea.
