Ara fa una setmana va sortir la tràgica notícia de la mort de l’actor Angus Cloud, famós per donar vida al personatge Fezco al drama adolescent Euphoria, amb tan sols 25 anys. Segons comunicaven els mitjans especialitzats, Cloud, profundament afectat per recent defunció del seu pare, hauria posat fi a la seva vida. Malauradament, no són poques les ocasions en les quals la societat ha hagut d’afrontar la mort prematura d’un talent internacional per aquestes causes, com va ser el cas, per exemple, de Tim Berglin el famós DJ i productor Avicii, ara fa cinc anys. No obstant això, m’agradaria aprofitar aquestes paraules per recordar un gran artista que també ens va deixar el 2018, una persona el treball de la qual molts coneixen, però no atribueixen. Parlaré de la història del compositor islandès Jóhann Jóhanssonn.
Jóhann Jóhannsson, nascut el 19 de setembre de 1969 a Reykjavik, Islàndia, va deixar un llegat musical profundament impactant a través de les seves contribucions a la música contemporània i les bandes sonores cinematogràfiques. En una carrera que es va desenvolupar amb un enfocament distintiu cap a la música ambiental i la composició emocional, Jóhannsson va crear un estil únicament seu que captiva les emocions i profunditats de les històries visuals.
Un capítol notable en la carrera de Jóhannsson va ser la seva col·laboració amb el director Denis Villeneuve. Va treballar en les bandes sonores de diverses pel·lícules dirigides per Villeneuve, entre elles Sicario (2015) i La Llegada (2016). A Sicario, Jóhannsson va crear una partitura que reflectia la tensió i l’angoixa de la trama, contribuint significativament a l’atmosfera aclaparadora de la pel·lícula, mentre que a La Llegada va optar per una experimentació sonora que lligava a la perfecció amb el ritme retrospectiu i atemporal del film. El seu treball va arribar a l’atenció del món amb composicions icòniques com la banda sonora de La teoria de tot (2014), que el va guiar cap a una nominació al Premi de l’Acadèmia.
Tot i això, algunes de les seves melodies més originals i commovedores, com la partitura per a La teoria de tot i La Llegada, van estar eclipsades per la presència de cançons no originals, com en el cas de La teoria del tot, on la cançó The Arrival of the Birds, de The Cinematic Orquestra va ser, i encara és, la més recorda de la pel·lícula, i en el cas La Llegada va ser la cançó On the Nature of Daylight de Max Richter la que va aconseguir una major atenció.
Després d’aquest seguit de frustracions professionals, un altre moment significatiu en la carrera de Jóhannsson va ser la substitució de la seva partitura original per a la seqüela de culte Blade Runner 2049 (2017). Malgrat haver treballat a fons en la banda sonora, les diferències creatives amb el director Denis Villeneuve van portar a la decisió de reemplaçar la seva música amb la de Hans Zimmer i Benjamin Wallfisch. Aquesta decisió va generar discussions sobre l’apreciació i el reconeixement dels compositors en la indústria cinematogràfica.
A més, la col·laboració amb el director Darren Aronofsky per a la pel·lícula Madre! (2017) va ser un altre exemple de treball frustrat. Malgrat haver creat una partitura que captivava l’angoixa del film, al veure el muntatge final va ser el mateix compositor qui va proposar que l’única música fos el silenci, «l’ensordidor i genial silenci», com es diria, pòstumament.
Tràgicament, Jóhann Jóhannsson va morir el 9 de febrer de 2018 a Berlín als 48 anys arran d’una sobredosi, deixant enrere un llegat que continua ressonant en la música contemporània i cinematogràfica, el mateix llegat que mai va sentir que havia deixat. Les seves composicions originals i l’expressivitat emotiva del seu estil continuen commovent i inspirant auditors arreu del món.
Personalment, la meva obra preferida és la producció independent Oprhée (2016), una combinació magistral de melodies que transmeten un conjunt inefable de sensacions, des de la més pura melancolia a l’esperança en un món millor, i és Jóhann Jóhannsonn no ens va deixar una vida de melodies, ha deixat melodies d’una vida.
