Periodista
S’han necessitat quatre morts perquè l’Ajuntament de Madrid clausuri per insegurs diversos recintes municipals destinats a actes multitudinaris, i tres perquè el Govern del PP acordi amb el principal partit de l’oposició un tímid pla per disminuir la sagnia dels desnonaments bancaris. Es podria dir que la vida humana retorna a valer molt poc, gairebé res, a Espanya.
L’inqualificable comportament de la corporació regida per Ana Botella en relació a la tragèdia del Madrid Arena, ha revelat en tota la seva cruesa el menyspreu de les institucions polítiques pels ciutadans al benestar que haurien de servir. Aquest deixar fer als «empresaris de la nit» afectes, aquest xec en blanc pels seu il·lícits en recintes propietat del poble madrileny, es correspon amb la carta blanca als bancs per expulsar de casa seva que, per la pèssima i antisocial política de l’Administració precisament, pateixen amb particular virulència les urpades de l’anomenada «crisi econòmica». A quin punt no s’haurà arribat en aquest entreguisme de la casta política a l’econòmica i financera, als mercats i als bancs, que el que s’implora per evitar més morts, més suïcidis, més homicidis en realitat, és la dació en pagament , quan això, encara que una mica menys demencial que el que es fa en els tres-cents i escaig desnonaments diaris que es produeixen a Espanya, suposa igualment un atemptat inacceptable contra els més vulnerables i més febles, el de, contravenint el precepte constitucional i no diguem el principi de solidaritat social i el de la bona criança exigible als representants públics, llançar a les famílies al carrer, ancians, malalts i nens inclosos.
S’han necessitat quatre morts perquè l’Ajuntament d’Ana Botella caigui en el compte de la seva incúria i de la seva negligència, i tres, tres morts igualment espantoses en els últims dies, perquè s’intenti un «stop» a les violacions amb aspectes de legalitat, encara que si finalment s’ha fet, tan tard per a tants, ha estat per la pressió dels jutges, horroritzats pel seu propi paper en la comissió dels fets.
Massa morts. Massa violència contra un poble pacífic que comença a sacsejar-se, perquè s’observa escandalitzat que li va la pròpia vida, la resignació.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
