En una trobada recent on es teixeixen valuoses converses sobre emprenedoria, vaig tenir l’oportunitat d’aprofundir en la visió de David Ayala, un referent del màrqueting amb més de dues dècades de «guerra» a l’esquena. La seva perspectiva, allunyada dels discursos edulcorats que sovint trobem, em va resultar especialment reveladora i digna de reflexió. En David, qui es defineix amb una honestedat sense igual com «un boig, de vegades comprès i de vegades no», va insistir que l’aprenentatge és una constant vital. Ho va fer mostrant una humilitat i una set de coneixement que, personalment, considero inspiradora.
El que més va ressonar de la nostra xerrada va ser la seva defensa a ultrança de l’autenticitat com a pedra angular, no només d’una marca personal potent, sinó de qualsevol projecte que aspiri a tenir ànima i a connectar de veritat. Va recalcar la importància d’aquesta llibertat inavaluable de ser un mateix, sense impostures ni guions apresos. Per a ell, «l’autenticitat és el que connecta», i no va tenir objeccions a criticar aquests «personatges» tan comuns en el sector del Màrqueting, màscares que, com bé sabem, tard o d’hora acaben per asfixiar a qui les porta. El seu ja icònic i cridaner rosa F69 no és una excentricitat qualsevol, sinó una audaç declaració d’intencions, un filtre natural que gairebé crida: «qui no vulgui, que no entri». Perquè, com bé va apuntar, la teva marca personal és la teva reputació, «tens una vida», i això no es pot prendre a la lleugera. És aquesta honestedat brutal la que, paradoxalment, construeix la confiança més sòlida amb aquells clients i col·laboradors que busquen veritat i coherència, no només un preu competitiu.
Però aquesta autenticitat tan necessària no se sosté en l’aire; es nodreix i s’enforteix amb una bona dosi de resiliència, forjada, com ell mateix va dir sense embuts, a base «d’hòsties». A la xerrada no es va romantitzar el fracàs, més aviat es va presentar com l’escola més eficaç i, sovint, la més ràpida. El seu consell, directe i sense rodejos, és «llançar-te ràpid» i «donar-te les hòsties més ràpid perquè aprens molt abans». Aquesta mentalitat de «fracassar ràpid per aprendre abans» és crucial, especialment quan es lluita contra aquesta «por als diners» que a tants ens ha tenallat alguna vegada. I aquesta mateixa franquesa és la que aplica sense miraments al propi màrqueting: «El màrqueting és fum fins que té resultats». D’aquí la importància de tenir una fèrria ètica de gestionar les expectatives dels clients amb un realisme incòmode de vegades, i la valentia de rebutjar projectes si no es veuen viables, protegint així la seva credibilitat i, en última instància, la del propi client.
Al final, les reflexions i experiències que es van compartir a El Teler Daurat em van deixar una convicció profunda: l’èxit durador en aquest complex i canviant món del màrqueting i l’emprenedoria es teixeix, amb més força de la que imaginem, amb els fils d’una autenticitat sense filtres, una resiliència a prova de cops i una honestedat que, encara que de vegades suposi el camí menys transitat, és sempre el més recte i el que millors fruits dona a llarg termini.
