Charimaya Tamang tenia 16 anys quan la van segrestar en el seu llogaret per vendre-la a un bordell de Bombai, una xacra que pateixen a l’any més de 12.000 dones nepaleses i contra la qual Tamang s’ha proposat lluitar.
La història de Charimaya Tamang, pobra i òrfena de pare, va començar el dia que va acudir al bosc a tallar herba amb la qual alimentar als seus animals, lloc fins al qual la van seguir quatre homes, que li van oferir ajuda i li van demanar que els acompanyés.
«Els vaig dir que estava bé, que no necessitava la seva ajuda», va recordar Tamang, de 33 anys d’edat, a Efe. «Llavors em van oferir una mica de menjar, m’ho vaig empassar, i després d’això no recordo res.»
Quan va recobrar el coneixement es trobava en Gorakhpur, una ciutat índia fronterera amb Nepal, des de la qual, semi-inconscient, la van portar fins a Bombai, on la van vendre a una dona que regentava un bordell.
«Allà era un cadàver vivent; cap de nosaltres teníem control sobre els nostres cossos, no sabíem si era de nit o de dia, ningú es preocupava de la nostra situació, si estàvem cansades o si teníem gana», va explicar Tamang.
En el bordell les mantenien en petites habitacions, sense veure la llum del sol durant mesos, on esperaven l’arribada de «els voltors», com es referien als homes que sol·licitaven els seus serveis.
Algunes de les dones del bordell van romandre en aquesta situació fins a sis anys, va relatar Tamang.
Charimaya Tamang va ser rescatada per la Policia 22 mesos després de ser capturada i després d’una estada de sis mesos en un centre del Govern indi, va ser retornada a Nepal acompanyada d’unes altres 128 dones gràcies a l’ajuda de set ONG.
«En tornar al nostre país vam ser tractades injustament, però no érem culpables. Volíem viure una vida digna i rebre el suport de les nostres famílies i de l’Estat, però no va anar així», va denunciar Tamang.
Va ser llavors quan, el 1998, va decidir obrir amb altres catorze persones un centre de suport per a dones que haguessin patit aquest tipus d’ultratge, al que van anomenar Shakti Samuha. Aquell mateix any va presentar una demanda contra els traficants que la van vendre, convertint-se probablement en la primera persona en el seu districte a fer-ho, per la qual cosa els quatre homes van ser condemnats a 10 anys de presó, la pena màxima en aquests casos.
Al principi, Shakti Samuha es va centrar en la visita als llogarets per conscienciar a les dones i a la població en general sobre el tràfic de dones. Un camp d’actuació que han ampliat en l’actualitat, fins a abastar àrees tan diferents com la prevenció, protecció a les víctimes, assessorament jurídic, repatriació, rehabilitació i la recerca de canvis polítics, legals i en l’ús d’internet.
«No podem barallar aquesta batalla sols, la societat en el seu conjunt, les parts interessades i l’Estat han d’estar involucrats», va remarcar l’activista.
El nombre exacte de nenes i dones víctimes de la tracta a Nepal es desconeix amb exactitud, però les organitzacions no governamentals estimen que fins a 12.000 dones i nenes són víctimes del tràfic tots els anys i enviades a l’Índia.
Des de 1998, quan Charimaya Tamang va iniciar el seu centre d’ajuda, alguna cosa ha cnviat a Nepal, on ara, per exemple, els traficants poden ser empresonats un màxim de 20 anys. L’associació Shakti Samuha va inaugurar un centre d’ajuda a dones víctimes de la tracta el 2004 i un altre equipament en el qual les dones reben formació.
El juny passat, Shakti Samuha va rebre de la secretària d’Estat dels Estats Units, Hillary Clinton, el «Premi 2011 a l’heroi que lluita per acabar amb l’esclavitud moderna». Aquest premi, va dir Tamang, està destinat a tots els nepalesos per l’esforç generalitzat a posar fi al tràfic de dones. «Però és complicat acabar amb el crim organitzat i la xarxa que ho recolza és quatre vegades més gran que tot l’aparell de l’Estat que lluita contra ell», va sentenciar Tamang, que va afegir: «si ens unim tots no serà impossible aturar el tràfic de dones».
Per a més informació consulti l’edició en paper.
