- La discriminació contra els afectats i els grups de risc és gran i la lluita per combatre’l ha de ser una prioritat
ANTONIO SÁNCHEZ
Una xarxa de dones argentines portadores del Virus d’Immunodeficiència Humana (VIH), una associació mexicana que lluita contra l’homofòbia i un institut peruà de suport a col.lectius vulnerables són algunes veus de Llatinoamèrica en la Conferència internacional Sida 2010 que se celebra a Viena. Entre els 180 petits pavellons de 80 països que formen el Llogaret Global, el gran espai d’intercanvi cultural i d’idees l’escenari de les quals és la conferència, són diversos els representants llatinoamericans que volen plantejar les seves reivindicacions i fer públic el seu treball. El seu missatge és molt clar: la discriminació contra els afectats i els grups de risc encara és gran i la lluita contra el VIH ha de continuar sent una prioritat a Llatinoamèrica.
“El primer que busquem és visualitzar Llatinoamèrica, pel fet que per a moltes persones a Llatinoamèrica no hi ha sida”, explica Rubén Maza, de Comac, un col.lectiu mexicà contra l’homofòbia. Segons Maza, director d’operacions d’aquesta associació radicada en Monterrey, a Mèxic, “les persones que viuen amb VIH es troben amb una burocràcia que mai acaba, amb una deficient atenció, amb homofòbia institucionalitzada, amb estigma de la societat i de les mateixes institucions. “Cal trencar amb els prejudicis i dir les coses pel seu nom”, exigeix molt contundent Maza.
“Busquem respecte, no tolerància”, comenta. També a la discriminació, encara que d’altre tipus, s’enfronten quotidianament moltes dones que viuen amb el VIH a l’Argentina i que, en la majoria dels casos, van ser infectades per les seves parelles. “Les dones s’assabenten que tenen el VIH quan estan embarassades o quan tenen un fill”, relata Eugenia Gilligan, de la Xarxa Argentina de Dones Vivint amb VIH. “Moltes vegades no tenim accés a altres mètodes que no sigui el preservatiu, els metges ens expliquen que no podem tenir fills, quan se sap que una dona que fa el tractament perfectament pot tenir un fill i aquest noi pot néixer sense VIH”, explica. Des d’aquest grup, que treballa assessorant i donant suport a dones portadores del VIH, es recorda també que les dones “han d’estar en les agendes” i es critica que el finançament estigui concentrada només en grups com ar les prostitutes i els homosexuals.
A més, Gilligan reclama més atenció per a Llatinoamèrica i demana que “els donants no s’oblidin” de la regió. “Els fons van sempre a l’Àfrica. Això no vol dir que no els necessitin, però Llatinoamèrica no ha d’arribar a ser Àfrica perquè els donants s’acordin que existeix”, assenyala l’expert.
Una opinió semblant té Maziel Girón, de l’Institut d’Estudis de Salut, Sexualitat i Desenvolupament Humà (Iessdeh) del Perú. “Llatinoamèrica i, específicament alguns països, necessiten molts més fons encara, però també això ha de conduir-se amb la bona utilització dels fons i presentar propostes sostenibles que puguin aprofitar els fons que reben”, opina. Aquest centre treballa amb poblacions vulnerables, especialment prostitutes, homosexuals i transsexuals. En aquest col.lectiu, la taxa de prevalença del VIH arriba al 30% al Perú.
Respecte a l’accés a serveis sanitaris, Girón assegura que el tractament amb antiretrovirals és universal i gratuït al Perú i que hi ha programes específics per als grups de risc. Això sí, reconeix que aquests serveis de suport no s’estenen a tot el sistema sanitari. “Si una trans va a un servei d’odontologia o a urgències, no necessàriament el personal té la sensibilització necessària”, lamenta.
Girón es refereix a l’estigma de les persones que viuen amb el VIH com a “part d’una cultura llatina, masclista, de doble moral davant del que s’ha de fer en termes de sexualitat, el pecat i la religió, que encara estan molt presents”. Contra això, l’Iessdeh ha organitzat campanyes de conscienciació que pretenen “introduir canvis culturals a través de l’art”, segons comenten. Alguns eslògans al maig de l’any passat van omplir els carrers de Lima per convocar una marxa contra la violència contra les treballadores sexuals que la premsa groga i sensacionalista estava promovent.
Periodista. redaccio@andorra.elperiodico.com
Per a més informació consulti l’edició en paper.
