L’u d’abril d’enguany va entrar en vigor a Andorra l’impost sobre la renda d’activitats econòmiques que grava la renda obtinguda en el territori del Principat d’Andorra per les persones físiques o jurídiques no-residents fiscals (INR).
Això implica que les empreses andorranes que contractin els serveis de no-residents els hauran de fer una retenció del 10% (gravamen de l’impost amb caràcter general o d’un 1’5% si es tracta d’operacions de reassegurança).
Hi ha rendes que estan exemptes, les principals són les que es deriven del capital mobiliari ( dividends, patents, lloguers de béns,…),interessos i altres rendiments de capital mobiliari, compravenda internacional de mercaderies , així com les despeses accessòries i connexes, exportacions temporals de mercaderies per reparar-les o transformar-les i sous i salaris de treballadors afiliats a la CASS.
Les empreses andorranes, en qualitat de retenidores d’aquest impost, han de retenir aquest impost, lliurar a l’obligat tributari una certificació que acrediti la retenció practicada i presentar al ministeri encarregat de les finances la declaració corresponent.
Els proveïdors de serveis no-residents no es veuen, però, perjudicats per aquest nou impost, doncs en el seu país, a l’hora de liquidar el seu impost sobre la renda o sobre societats, segons sigui el cas, es podran deduir l’impost pagat al Principat d’Andorra.
És un primer pas cara a la configuració del sistema tributari del Principat adaptant-se als criteris fiscals establerts en els països veïns i a la resta d’Europa, en el sentit de tributar en el país on es produeix la renda i no en el país de residència de la persona (física o jurídica) que genera la renda.
Un altre tema és el tipus de gravamen, que pot diferir, i de fet, difereix, en tots els països.
En aquest context, recentment s’ha tornat a obrir a Europa el debat de l’homogeneïtzació fiscal. Europa trigarà més o menys temps a exigir i fer realitat la homogeneïtzació fiscal de conceptes tributaris i tipus de gravamen, però a mig termini esdevindrà una realitat. Altrament, la desigualtat fiscal entre països esdevé, de fet, una competència deslleial, que afecta la productivitat i l’estabilitat pressupostària dels països.
Economista
MRM Auditors-Consultors (Iberaudit-Kreston)
Per a més informació consulti l’edició en paper.
