E fectivament, l’impacte immediat de la «desmonetització» a l’Índia (per la decisió precipitada d’eliminar els bitllets amb denominació elevada) podria ser significatiu, atès que es tracta d’una economia basada en ‘cash’ (el 80 % de les transaccions es fan amb ‘cash’). Així doncs, deixar l’economia sense ‘cash’ equival a paralitzar l’activitat. Que no els sorprengui, doncs, la propera dada de PIB en aquest país; probablement negativa. Dit això, sembla sorprenent que el Banc Central d’aquest país no surti al rescat, facilitant les condicions amb rebaixes de tipus. Si més no, a mi no em sorprèn, precisament perquè no m’espanten els teòrics efectes de la desmonetització en una economia que porta dos anys fent tots els deures, i guanyant posicions en els rànquings globals de ‘doing business’. En termes generals, penso que després de l’impacte negatiu inicial de la desmonetització, el rebot pot ser ràpid (en forma de ‘V’), i per suposat, que els efectes favorables de llarg termini compensen.
L’economia informal representa el 50 % del producte nacional de l’Índia i al voltant del 80 % de l’ocupació (una situació del tot insostenible i que requereix d’una transformació radical, que només es pot assolir amb decisions radicals). Pot ser, la radicalitat d’aquesta mesura (retirar els bitllets de 500 i 1.000 rupies de circulació), es deu a que els intents anteriors no van funcionar. Poc després d’assumir el càrrec el 2014, el govern de Modi va posar en marxa un programa d’inclusió financera que va tenir com a objectiu donar a cada adult un compte bancari per operar des de dintre del sistema (i no des de fora). Doncs bé, la majoria dels comptes de nova creació (250 milions) han tingut poca o cap activitat. D’altra banda, el govern de Modi també va impulsar uns plans de regularització impositiva mitjançant una amnistia fiscal amb l’objectiu que els qui tenen riquesa no comptabilitzada ho facin. Aquest programa ha tingut un èxit limitat en la recaptació de fons. I ja per últim, a final de l’any passat el Govern va fer obligatòria, per a tots els venedors, l’obtenció de documents d’identificació fiscal del comprador per a totes les transaccions en efectiu superiors a 50.000 rupies. No va funcionar. Què li queda a Narendra Modi per capgirar una estructura econòmica caòtica? Potser, aquesta desmonetització.
Fins aquí, tots ja sabem els efectes negatius d’aquesta mesura radical: Paralització de l’economia, etc. Pensin ara en els efectes positius: (1) Amb, aproximadament, el 75% dels bitllets afectats ja presentats per a la seva validació, sembla que s’han trobat maneres de presentar aquest efectiu i atorgar-li una aparença de legitimitat, el que significa que les arques del Govern tindran un petit impuls immediat i, el més important; que el diner il·legítim passa a estar legitimat. Tots sabem quina és la diferència entre un i altre. El diner il·legítim acostuma a presenta una fina capa de floridura a la seva superfície (reflex d’un ús menys freqüent), mentre que el diner legítim acostuma a moure’s amb molta més soltesa i freqüència, augmentant la velocitat agregada del diners a l’economia i, per tant, l’activitat. (2) El Programa ajudarà a atraure el vast sector informal de l’Índia dintre de l’àmbit de l’economia formal. Amb més diner dintre del sistema bancari, els agents econòmics podran captar més capital (crèdit) i, fins i tot, hi haurà una base de capital més amplia subjecte al pagament d’impostos (positiu de cara a les mètriques del Govern). (3) Tenir la major part de l’activitat en l’àmbit de l’economia informal suposa, de fet, fer els ulls grossos i permetre la tolerància reguladora per a una part important de les empreses. Això resulta en un avantatge per a un sector (petits productors opacs i usualment ineficients) quan competeixen amb actors de l’economia formal (usualment més eficients). Tot plegat, resulta en una avantatge per tot allò que és ineficient, el que estimula, i perpetua, la ineficiència. Cap país avança si opta per aquest camí. Amb l’intent del govern de Modi de limitar els avantatges dels quals gaudeix l’economia submergida (més ineficient doncs no ha de competir amb les regles del mercat), preveig que moltes empreses es veuran obligades a una migració gradual cap el sector formal.
En resum. Els diners que ja han tornat a entrar dins el sistema financer tenen ara un segell de legitimitat, poden ser utilitzats més obertament (més activitat) i suposa un major recurs disponible pel crèdit (ja que representa un volum de capital que queda ara retingut dintre del sistema). És probable, doncs, que el rebot que veurem a partir d’aquí sigui en forma de ‘V’, a mesura que els bitllets amb denominacions petites es vagin posant a disposició de qui ja ha validat els bitllets grans. Dita recuperació es veurà reforçada pel fet que les obligacions de l’Índia (bons del tresor) han vist la seva rendibilitat (TIR) col·lapsar-se a la baixa. És com si els bons hagin estat utilitzats per substituir els bitllets retirats. Fos com fos, això ha provocat una reducció imponent en el cost del capital a nivell nacional. Un efecte premeditat? Si és així, no tinc més remei que treure’m el barret, un cop més, davant aquest petit home intrèpid, anomenat, Narendra Modi.
Menu
Menu
