És la primera vegada que vaig a un lloc que només cobra vida quan acudim a visitar-la els turistes. L’últim habitant de l’illa va ser un sacerdot, el qual va partir el 1962. La resta del temps aquesta illa roman buida, només acompanyada amb els seus records del passat.
L’illa de Spinalonga és una petita illa que es recorre en poc més d’una hora, situada al golf de Mirambello al nord-est de Creta, a la regió de Lasithi, a prop del poble d’Elounda. Originalment, però, Spinalonga no era una illa, sinó que formava part de l’illa de Creta, la qual durant l’ocupació de Creta per Venècia va ser separada el 1526, quan els venecians van tallar un tros de la península i d’aquesta manera van separar l’illa de la costa per millorar la defensa veneciana. A més, durant el govern venecià també s’extreia sal de l’illa, però el 1715 els turcs otomans van capturar Spinalonga prenent el control de la fortalesa veneciana i eliminant el darrer traç de presència militar italiana de l’illa de Creta.
Els cretencs van posar fi a la dominació turca durant la rebel·lió de 1866, però Spinalonga va continuar en mans otomanes i s’hi van refugiar moltes famílies turques temoroses de l’odi i la venjança dels cristians grecs. El 1903, el Govern de Creta va idear una estratègia per expulsar els turcs que encara residien a Spinalonga: va instal·lar a l’illa una colònia de malalts de lepra.
Actualment, aquesta petita illa és a 800 metres de la costa cretenca. El seu nom es deu a la forma d’espina llarga (‘spina lunga’ en italià). A causa de la seva ubicació, crucial per a la protecció de Creta dels atacs turcs, durant l’ocupació veneciana es va construir a l’illa una fortalesa molt important que avui dia es conserva en molt bon estat.
Però pel que avui dia és més coneguda l’illa de Spinalonga és perquè durant la primera meitat del segle XX, des del 1903 fins al 1957, hi va funcionar una colònia de leprosos. A la dècada dels anys 30, època de major auge del poblat, hi van arribar a residir més de mil persones, totes malaltes, les quals van construir la seva pròpia església, negocis i fins i tot cafès, buscant normalitzar les dures condicions de vida que els imposava la seva malaltia. La colònia es va mantenir activa fins al 1957, quan, descoberta una cura per a la lepra, se’ls va permetre sortir i ser tractats a hospitals d’Atenes. Molts, però, no tenien família fora de Spinalonga, ni una llar, ni diners, i van decidir tornar-hi, encara que per poc temps, ja que un any després serien desallotjats per la policia i l’illa quedaria buida.
Per tant, quan la visites podeu veure les cases abandonades, l’antic hospital, l’escola i el cementiri que recorden les històries personals dels pacients que s’hi van exiliar i fan de l’illa un lloc captivador i màgic.
Una illa plena d’història que si decideixes viatjar a Creta, assegura’t que no t’has de perdre.
