Permeteu-me que recordi la socorrista que va fer famosa aquesta expressió, una bona manera de dir que has posat la pota fins al fons, això es el que m’inspira la noticia de la detenció de Jordi Ausàs, ex alcalde de la Seu, ex parlamentari català, ex conseller del govern de la generalitat…
Perquè… que voleu que us digui, la presumpta implicació del polític en una operació de contraban de tabac per un valor de 300000 € no deixa de ser una fotesa. Ep! Que no estic defensant que la gent es vagi saltant la llei a la torera! Simplement deixeu que recordi que al país veí els casos de malbaratament de diners públics, de gestió mes que dubtosa d’algunes administracions, de finançament “terbol” de partits polítics, de xarxes de corrupció, tot això amanit amb una escandalosa impunitat o be una exasperant lentitud de la justícia i entendreu que aquest afer de contraban i l’extraordinari ressò que esta tenint em deixi ben perplex. Sembla ben be que el facin alguns càrrecs públics amb el diner de tothom tingui ben poca importància, de fet alguns dels administrats així semblen entendre-ho en revalidar a cada elecció a alguns xoriços reconvertits en polítics (o es a l’inrevés). En canvi voler defaudrar a la hisenda pública entrant d’estranquis a territori Nacional paquets de tabac es el mes pervers dels pecats i es mereix d’entrada la mes gran de les contundencies policials (quin fart de riure es deuen fer en Millet i en Montull, ells que han esperat llargs mesos abans de rebre la visita dels Mossos als respectius domicilis).
Res, que com la noia socorrista de “la he liado parda”, de vegades les conseqüéncies dels nostres actes s’escapen de tota lògica o proporcionalitat… i a menys que estiguis casat amb una infanta o et facis amb els qui remenen les cireres mes val passar desapercebut.
