Periodista
L’Europa del nord cada vegada ens vol menys. La tasca del nacionalisme alemany està fent efecte. Ells, els aris, tornen a mirar-se al mirall amb complaença. No recorden la destrucció d’Europa que van protagonitzar els seus pares. Ni l’ajuda que van rebre. Ni el creu i ratlla que va significar per a ells la Unió Europea. L’únic complex que els queda es materialitza en una dependència patològica amb la política d’Israel.
Tornen a ser una raça superior enfront dels ganduls del sud. Ho han dit tant, que ho han cregut. No ens volen, no ens suporten ni estan disposats a exercir la imprescindible solidaritat que exigia el projecte de la Unió Europea.
Però el sud està desunit per una insolidaritat contagiosa. I també per complexos de superioritat. Els italians no volen semblar espanyols i nosaltres repudiem que ens confonguin amb grecs i amb portuguesos. Creiem que no hi ha bots salvavides per a tots, i ens creiem de primera classe davant dels nostres veïns de Portugal i Grècia.
¿Per què obstinar-se a pertànyer a un club que no vol res amb nosaltres?
La reacció intel·ligent seria un pacte del sud per defensar-se de les agressions del nord. ¿Per què seguir comprant productes alemanys que es finança sense interès mentre nosaltres patim crèdits d’usura en una moneda que ja no és comú?
S’ha establert que fora de l’euro no hi ha salvació i l’Euro ens està matant. Ens condemnen a jugar descalçats en un camp enfangat i els nostres veïns del nord juguen amb tacs d’acer. ¿Es pot guanyar o empatar aquest partit?
Espanya està sumida en una formidable covardia intel·lectual. Ningú vol dir el que es considera que està prohibit pel pensament dominant. Si serem pobres, ¿per què no governar la nostra pobresa? Si Europa és un club elitista on no som rebuts, ¿per què seguir suportant aquesta humiliació? La dignitat no troba assentaments comptables que la arreceren. Però la paciència d’un poble té el seu límit en la degradació dels seus fills. Neptú és un bastió de resistència que no pot convertir-se en l’expressió d’una covardia col·lectiva amb l’excusa que ja hi són els que tenen el coratge de manifestar-se. Els partits són zombis en una marea de catàstrofe. Europa del sud existeix i nosaltres no volem mirar als nostres veïns. Estem sincerament bojos.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
