- Van haver de passar més de 40 anys perquè el record del Hitler hebreu tornés a ser honrat a la vista de tots
MARCEL GASCÓN
Aquí descansen les restes mortals d’Adolf Hitler, mort el 26 d’octubre de 1892 a l’edat de 60 anys. Preguin per la seva ànima”, es llegeix en romanès i hebreu en una tomba del cementiri jueu Filantropia, de Bucarest. No es fregui els ulls, és cert. La història d’aquest bucarestí de fe mosaica el narra el cronista de la jueria romanesa Marius Mircu en un llibre titulat Filantropia, un cementiri ple de vida. Sorprès per aquesta coincidència digna del més irreverent humor negre, Mircu va rastrejar en els arxius i va descobrir que el nostre Adolf Hitler de Bucarest tenia un taller i una botiga de barrets al carrer Real de la capital i era originari de Romania.
El sombrerer Adolf Hitler se’n va anar d’aquest món abans que el nazisme s’abatés sobre el continent, però tenir el mateix nom que el Führer pertorbaria per dècades la pau de la seva memòria. En plena Segona Guerra Mundial, un empleat del cementiri va reparar per casualitat en la inscripció d’aquella pedra que aparentment no tenia res d’especial. Amb la Romania del mariscal Ion Antonescu de part d’Alemanya en la guerra i enmig de l’efervescència del moviment feixista legionari, els jueus eren despullats dels seus drets civils quan no assassinats en brutals pogroms organitzats o oficials.
Serveixi com a exemple dels riscos que corrien els jueus de Bucarest la matança de la rebel.lió legionaria de gener del 1941, quan desenes d’hebreus van ser duts a un escorxador, penjats dels ganxos per als animals i mutilats. En aquest clima de terror, relata Mircu, el descobriment va produir un gran nerviosisme entre els assabentats, que es van apressar a destruir el text en romanès amb el nom de Hitler.
D’arribar a l’orella de les autoritats filonazis romaneses, dels legionaris o de la representació alemanya a Romania bé podrien considerar-lo una provocació. Van haver de passar més de 40 anys perquè el record de Hitler hebreu tornés a ser honrat a la vista de tots. “La reparació es va produir el 1987, per iniciativa del cap rabí Moses Rozen”, explica l’engi- nyer jueu Iosif Cotnareanu, que va treballar en l’equip que va reconstruir el monument. “Va ser un acte de justícia, perquè aquest home no tenia cap culpa de tenir el nom que tenia”, recorda.
COTNAREANU
feia llavors dos anys que estava jubila, i contribuïa a la bona salut de la comunitat aportant la seva experiència com a especialista en treballs sobre pedra. “El monument funerari no va ser reconstruït exactament tal com estava, sinó en altre estil més habitual en els anys 80. No obstant això, es va respectar fidelment la inscripció”, diu l’enginyer que va coordinar els treballs. Com gairebé tots els centenars de milers de jueus que van fer de les comunitats romaneses unes de les més vibrants i nombroses del món, els hereus del comerciant del carrer Real ja no viuen a Romania.
Moririen sota la bota de l’antisemitisme a la dècada de 1930 o 1940 o emigrarien a Israel, als EUA, a França o Alemanya, Austràlia, fins i tot a Hong Kong, perquè han arribat a venir de Hong Kong a deixar flors en la tomba, comenta amb tristesa un empleat jueu del cementiri. Ningú duu flors avui a la tomba de Hitler al cementiri de la Filantropia, on només uns quants curiosos i algun periodista interrompen el seu somni etern entre el verd afable del campsant. El sombrerer Adolf Hitler, que tal com documenta Mircu va fer publicitat del seu negoci en un periòdic yidish de la seva època, mai hauria pensat que retornaria a la premsa per aquestes raons.
Periodista. redaccio@andorra.elperiodico.com
Per a més informació consulti l’edició en paper.
