Són dos pilars de la gent optimista i alegre, atès que ens mantenen motivats per aconseguir els nostres objectius personals. L’esperança d’aconseguir-los i la il·lusió que arribi el moment per gaudir-los. És a dir, són dos sentiments que ens omplen d’energia, o dit d’una altra manera, són dos sentiments que ens ajuden a centrar la mirada en un lloc en concret. Tenim l’esperança que les coses canviïn o d’aconseguir tal objectiu i estem il·lusionats per això mateix, per poder gaudir-ho. Per tant, podríem dir que l’esperança és tenir fer en què succeirà i la il·lusió, són les ganes de què succeeixi.
Així doncs, sense aquests dos conceptes és molt inusual ser feliç i encara menys ser optimista, donat que la felicitat són moments puntuals i que sumats donen l’actitud optimista perquè els interpretem com que han succeït gràcies al nostre comportament i no com fruits de l’atzar. Igualment, també formen part de la determinació i la constància, dos conceptes objectius però dependents de la part subjectiva, que serien aquests dos mateixos conceptes. L’esperança, encara que no es vegi ni es percebi en la nostra actitud, potencia la determinació perquè tenim fe o estem convençuts que ho aconseguirem, i per això mateix li dediquem tants esforços i la constància ve condicionada per la il·lusió de fer les coses encara que ens constin. Una il·lusió moltes vegades reflectida en l’insomni o en el cansament tant físic com mental, perquè, objectivament, veiem a la persona esgotada, però es manté dreta per l’energia que la part subjectiva li aporta.
La il·lusió d’aconseguir els seus objectius personals, la motiva a treballar més hores, a descansar menys o a sacrificar temporalment els seus plaers. A tall d’exemple podríem parlar d’estalviar per fer un viatge, donar l’entrada per la hipoteca d’un pis, començar a fer exercici físic, estudiar una carrera universitària, etc. Conductes que requereixen molta motivació perquè els resultats apareixen a llarg termini; aleshores, sense la constància, per molta determinació que tinguem, no ho aconseguirem. Per això mateix, la importància de tenir esperança i estar il·lusionats amb els resultats. Ser propietaris d’un habitatge i deixar de pagar un lloguer, poder conèixer per fi tal lloc, perdre el greix acumulat i obtenir la silueta desitjada, exercir la professió estimada, etc.
Després, gràcies a ells, interpretem les situacions de manera temporal, donat que sabem que per molt malament que estiguem actualment, ja estem actuant per canviar-ho. Hem tingut experiències similars: malestar en la feina, discussions familiars, problemes econòmics, etc. És a dir, no les veiem com realment un problema, sinó més bé, com un contratemps, perquè tenim l’esperança que vagin a millor, atès que l’experiència ens ha demostrat que tard o d’hora ho aconseguim. Així doncs, podríem dir que una vida sense aquests dos conceptes està destinada al malestar, perquè no hi ha motivació per superar els obstacles ni per la millora personal.
