L’altre dia, una amiga em comentava que la seva parella li havia dit un dia que vigilés a fer servir molt el ‘satisfer’ perquè provocava sordesa. Com podeu suposar, jo hagués respost amb un: “Ehhhh”, i m’hagués posat el palmell de la ma darrera l’orella a tall d’antena parabòlica per reforçar la meva opinió davant semblant bajanada.
I és que malgrat que el món de les joguines sexuals viu un dels seus moments més gloriosos, i el 55% de les dones tenen alguna (una o més) joguines eròtiques que han millorat la seva vida sexual, sembla que al sector masculí li continua costant acceptar el seu ús, tant en l’àmbit privat de la dona com en la parella, amb arguments del tipus: “Jo no necessito cap joguina” o “això és només per fracassats”. Segons l’opinió experta d’alguns sexòlegs, són arguments basats en la por: la por de no complaure a la seva parella, la por de no ser bons en el llit, la por de perdre la seva virilitat, la por de la burla… Crec que és important que aquests homes entenguin que les joguines són un complement més, i que, en cap cas, substitueixen el plaer i la connexió que pot aportar un home (no tots) al llit.
Perquè, senyors, no ens enganyem, si haguéssiu de talar un gran arbre de forma precisa, per no provocar cap mal, què faríeu? Agafar una destral i demostrar la vostra virilitat o tirar de la motoserra, la qual serà més concreta en el tall i estalviaria feina absurda aconseguint l’objectiu de forma més eficient? És millor que l’arbre rebi destralades en diferents punts que l’estressaran o que des de bon principi encerteu el punt de tall correcte?
El problema principal rau en el fet que els homes tenen més por al sexe que les dones. Per a ells, el sexe és una competició més, en la qual el més important és arribar a la meta, a la seva meta. I si aquesta no s’assoleix els fa sentir menys homes, i la veritat, aquesta pressió no crec jo que col·labori molt en gaudir al màxim, especialment en determinades circumstàncies, com primeres vegades o tenir una dona molt desitjada davant. Així que, perdoneu eh, però en aquestes alçades del conte no podem romandre encara en un arcaic model competitiu del sexe, el qual prioritza el rendiment per sobre del plaer, i que demostra una gran inseguretat enfront de la masculinitat.
I en aquesta lluita per que es pugui entendre el sexe de les dones, em fa molta gràcia sentir a dir que abusar dels vibradors insensibilitza el clítoris. De debò? I encara em fa més gràcia que aquesta afirmació surti de la boca d’un home, qualsevol diria que ho diuen per experiència pròpia. Per començar, només entre el 17 i el 25% de les dones arribem al clímax mitjançant la penetració. La resta només l’aconsegueixen si existeix una estimulació externa de zones com el clítoris. I l’home que es cregui que amb ell totes hi han arribat només amb el seu membre, em sap greu dir-te, “valent”, que no ets capaç de detectar un orgasme fingit d’un real, així que millor que et posis les piles. De fet, aquestes afirmacions són tan primitives com les que en el seu temps feia l’església afirmant que la masturbació, en una època en què només s’admetia la masculina, provocava ceguesa o creixement de borrissol a les mans. No senyor, no podem entrar en aquestes manipulacions absurdes.
La veritat és que la vibració que provoquen moltes de les joguines sexuals aporta beneficis en l’àmbit genital, com pot ser la millora de la irrigació i vascularització de la zona i millora de la lubricació, i en molts casos es recomana com a tractament genital. I de la mateixa manera que s’accepta la masturbació masculina pels beneficis que aporta, entre els quals destaca la seva prevenció contra el càncer de pròstata, hem d’acceptar la femenina, que no provoca ni insensibilitat al clítoris ni endormiscament de la vagina. Encara més, tampoc afecta les relacions amb els homes, perquè, pel que fa al plaer, cal emprar tots els sentits, i en el sexe en parella hi intervenen molts més. I el que realment penalitza el sexe, el que disminueix la passió i l’erotisme, és la rutina, la quotidianitat, les obligacions i la falta de fantasia i d’imaginació. I per sort, les joguines sexuals activen la part de l’erotisme i la vinculació amb el plaer, ajudant a conèixer el cos i a descobrir zones erògenes, trenquen la monotonia i disminueixen la inhibició sexual femenina, i també la masculina.
Deixem-nos estar de mites com que els vibradors són per als fracassats i per als solitaris, ja que moltes dones els fan servir més en parella que en solitari, o que les joguines sexuals reemplacen els homes, perquè, ara per ara, no poden besar ni abraçar com una persona, i l’única cosa que fan és proporcionar una estimulació més intensa que algunes dones volen o necessiten. Encara més, fer servir vibradors, ‘dildos’ o ‘satisfayers’ pot fer que moltes dones arribin a orgasmes que abans no havien conegut, ajudant així a respondre després a altres tipus d’estimulació, perquè els permeten experimentar totes les seves possibilitats de receptivitat sexual.
I avui acabarem amb una frase de l’escriptora, novel·lista i dramaturga feminista nigeriana, Chimamanda Ngozi Adichie, que diu: “Per descomptat que no em preocupa intimidar als homes. El tipus d’home que se sent intimidat per mi és exactament el tipus d’home en el qual no tinc gens d’interès”. I diguin el que diguin, jo continuaré jugant amb el ‘Charlie’, que és el nom de la meva estimada joguina favorita, sola o acompanyada, perquè el que pensin alguns tampoc m’interessa.
