Amb la quantitat d’empreses del ram que s’han vist obligades a tancar, i amb la quantitat de bons treballadors que hi ha a l’atur, li han hagut de donar les obres de reforma del Congrés a uns inútils, llevat que per cinc milions d’euros, que és el que han costat, no es pugui garantir que amb les primeres pluges no s’inundi l’edifici. La imatge dels sostres de l’hemicicle, de les tribunes particularment, regalimant aigua, i impedint l’inici de la sessió de control al Govern, simbolitza i assenyala les descomunals goteres que deterioren el tinglado d’un sistema que fa aigües .
Aquests cinc milions per fabricar unes goteres que no existien abans de la reforma es poden afegir als molts que ha costat la broma de pidolar per a Madrid durant anys els Jocs Olímpics, i que no han servit, al capdavall, sinó perquè el món es mofi de la incultura d’una alcaldessa no triada a les urnes per al càrrec, i per menjar-nos el marró d’uns equipaments i infraestructures a mig fer que no serveixen, per això, per maleïda la cosa, excepte per acabar d’arruïnar-nos en el cas de pretendre concloure-les. Els diners, els diners de la gent, dels que fan pinya, dels quals s’aixequen a l’alba i tornen molts a casa amb el pes del crepuscle a la motxilla, s’ha tirat i es continua tirant alegrement, menys el que palanquegen els llestos, els comissionistes, els sicofants de les caixes nacionalitzades, que aquest no es llença, sinó que es va robar i es roba amb la mateixa alegria .
Hi havia diners per tirar darrere d’una tiberi esportiu que, des del minut un, se sospitava que mai ens haurien de donar, però no, pel que es veu, perquè les vides dels viatgers no perillaran en la tancada corba de A Grandeira. Pocs diners es van emprar a dotar a aquest perillós tram de les mesures de seguretat que les protegissin en el cas d’una distracció, una negligència o un desmai dels maquinistes. Així sembla considerar el jutge que s’ocupa del cas a l’imputar la cúpula d’Adif a la tragèdia de l’Alvia que va causar la mort de 79 persones. Que dolents són els diners en males mans. Per a que poc serveixen, com desapareixen.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
