Són mals temps pels amants dels videojocs. En els últims mesos, el món de l’oci digital ha estat experimentant diversos cops que han fet trontollar la confiança dels jugadors. Podria parlar del retard, un cop més, del joc Inazuma Eleven: Victory Road, fans del qual porten més de 10 anys sense una nova entrega de la saga. Podria parlar també dels rumors de sortida de la Play Station 6, sense haver-se consolidat encara la seva predecessora. Podria parlar de moltes polèmiques, però avui parlaré del preocupant creixement dels preus.
En els últims anys, el sector dels videojocs ha experimentat un creixement exponencial dels seus preus, tant pel que respecta a les consoles com, sobretot, als jocs. Per a posar un exemple, jo, que sempre he estat un noi “Nintendo”, que jugava a tots els títols que sortien, els havia comprat per entre 30 i 40 euros. Doncs bé, fa unes setmanes, Pokémon va anunciar la data sortida i el preu de la seva última entrega, disponible per a Nintendo Switch i Ninetndo Switch 2. El preu: 80 €. Estem parlant d’un increment de més del 50% en els últims 10 anys, sense comptar el fet que les respectives consoles per a jugar-los han experimentat el mateix creixement. Això no obstant, aquesta no ha estat la part més polèmica del cas, aquesta és el que es refereix als DLC.
Per a posar en context al lector no familiaritzat amb el món, un DLC (Downloadable content) és un contingut extra mitjançant descàrrega. Habitualment, aquests continguts aporten novetats com aventures extres, objectes exclusius, etc. Històricament, Pokémon havia facilitat aquest contingut de forma gratuïta, normalment mitjançant esdeveniments especials. Ja fa cosa d’uns anys, amb els jocs Espasa i Escut (a 60 € cadascun), van anunciar el primer contingut de pagament mesos més tard de la sortida, ocasionant així la frustració dels aficionats que consideraven el joc incomplet i que per a accedir a tot el contingut era necessari pagar més. Per si no fos suficient, Pokémon va repetir la fórmula amb els últims llançaments (Escarlata i Púrpura). Finalment, per al llançament d’aquesta última entrega no tan sols han apujat el preu a 80 €, sinó que han anunciat contingut extra, per valor de 20 €, ABANS de la sortida oficial. Això ha provocat que es consideri el joc complet (100 €) a un quart del valor de la consola (400 €).
No obstant això, quan tot semblava perdut per a l’economia dels jugadors, Silksong, l’esperada seqüela del joc Hollow Night (2017), ha causat una revolució. Quan es va confirmar el preu de Silksong al voltant dels 20 euros, la reacció de la comunitat va ser majoritàriament positiva. No deixa de ser sorprenent que un projecte tan esperat, amb anys de desenvolupament al darrere, mantingui un preu semblant al del joc original, malgrat la inflació i l’augment generalitzat dels costos de producció. Molts jugadors ho van interpretar com una mostra de respecte cap al consumidor, un gest que contrasta amb els preus dels grans títols AAA que avui parteixen de 70 o 80 euros. Tanmateix, l’entusiasme també va obrir un debat entre desenvolupadors independents, que adverteixen que aquest tipus de preus tan ajustats pot fixar expectatives irreals al mercat. No tots els estudis compten amb l’abast mediàtic ni amb la comunitat fidel de Team Cherry, i veure’s obligats a competir amb un referent a baix cost pot afectar la sostenibilitat d’altres projectes creatius.
D’altra banda, l’estratègia de Silksong planteja una altra reflexió: potser un preu més baix, acompanyat de la inclusió en serveis de subscripció com Game Pass, no només és viable, sinó intel·ligent. En lloc de maximitzar l’ingrés inicial, es busca una base de jugadors més àmplia, presència en comunitats i vendes sostingudes a llarg termini. Per als consumidors, és una raresa agradable en un context en què l’habitual és pagar cada vegada més per accedir a menys.
Així doncs, aquest títol ha resultat una llum d’esperança en una tendència cada cop més preocupant. Els jugadors tan sols volen entretenir-se, i considero que aquest entreteniment no hauria de ser un luxe. Aquest debat, sens dubte, asseu un precedent on es poden veure les dues cares del cartutx.
