PERIODISTA
L’ombra de Zapatero és allargada. El daltabaix sofert el diumenge pel Partit Socialista al País Basc i a Galícia no es pot explicar sense evocar el profund desafecte en l’ànim de milers d’antics votants i simpatitzants socialistes que veuen en l’actual direcció –amb Rubalcaba al capdavant– l’elongació d’una política que va desnaturalitzar els senyals d’identitat del partit. Direcció que en aquestes eleccions hauria comès dos errors: a Galícia plantejar les eleccions com un plebiscit a la contra de la política d’ajustos del Govern Rajoy (en lloc de centrar-se en els problemes d’aquella comunitat) i al País Basc no alertant a Patxi López del risc que corria en avançar les eleccions impel·lit per l’erràtica idea que els bascos anaven a premiar al PSE per haver construït Zapatero la pista d’aterratge del món que ve de l’antiga Batasuna quan totes les enquestes anticipaven que seria Bildu qui recolliria la collita. Rubalcaba, López, Ares, Prieto i companyia, amb la seva política, han portat el PSOE als pitjors resultats de la seva trajectòria al País Basc: més de cent mil vots perduts. Posar els càrrecs a la disposició dels militants hauria estat una mostra d’humilitat. Somiar amb una sortida «madrilenya» per a Patxi López seria insistir en un estadi de ceguesa que empeny a pensar en el que està passant a Grècia amb el PASOK i abans a Itàlia amb el PSI.
En relació amb Galícia, com deia, Rubalcaba va fer campanya no contra Feijóo sinó contra Rajoy i va perdre. Una derrota que el PP extrapola al plànol nacional i interpreta com un aval a la política d’ajustos seguida per l’Executiu. No manca de lògica i així serà observat des de Brussel·les i als mercats on s’ausculten aquest tipus de coses. L’error tàctic de Rubalcaba serveix en safata aquesta estratègia dels seus rivals. D’altra banda, no donar la cara la nit electoral apunta a un perfil aliè al que és exigible en un líder polític que es presenta davant els ciutadans com a cap per guiar a tot un país. Qui no és capaç d’assumir una derrota demostra que no es mereix una victòria. El PSOE té un problema molt seriós de lideratge i fins i tot d’identitat. El dolent de l’assumpte és que, vist com pinten les coses a Catalunya, aquest problema és un problema que afecta la pròpia estabilitat i existència d’Espanya tal com la coneixem. Per això, les conseqüències de l’enfonsament del PSOE van més enllà d’una derrota electoral en uns comicis regionals.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
