periodista
La majoria del ple del Tribunal Constitucional ha rebutjat admetre a tràmit les 26 recusacions promogudes per la Generalitat i el Parlament de Catalunya contra la suposada falta d’imparcialitat del seu president, Francisco Pérez de Cobos . D’ell sabem que va ser militant del PP fins al 2011, que va escriure un article que va inspirar part de la reforma laboral que ara haurà de sentenciar sobre la seva constitucionalitat, i que pensa que els catalans han estat educats «al menyspreu a la cultura espanyola», segons va dir el 2005 en un discurs pronunciat precisament el dia de la Constitució. I ho sabem no perquè ell ho expliqués, sinó gràcies a informacions periodístiques que el van revelar .
Els recusants pensen que Pérez de Cobos no està en condicions de seguir presidint una institució com el TC. La majoria dels magistrats, però, no veuen cap mena de problema. Contrasta aquesta postura tan laxa amb la que van sostenir fa sis anys quan van apartar a Pablo Pérez Tremps de jutjar el recurs del PP contra l’Estatut català per no considerar-lo imparcial després d’haver redactat un informe professional per a la Generalitat. Però contrasta sobretot amb el sentit comú .
No discutiré a tan eminents magistrats que potser la situació de Pérez de Cobos s’ajusti estrictament a la lletra de la llei, en aquest cas seria el legislatiu el que hauria de modificar aquesta llei per eliminar ombres de sospita en un futur. Però precisament el TC té per missió examinar si allò legal s’ajusta o no a la Constitució, a la seva lletra i al seu esperit. Si aquest hagués estat el criteri seguit per examinar aquestes recusacions, potser la decisió hagués estat diferent. Perquè és molt difícil sostenir sense vergonya que el tribunal que té com a objecte dirimir des de la seva independència qüestions que tenen tan immens calat jurídic i polític pugui estar presidit per algú amb unes idees polítiques i posicions jurídiques tan diàfanes sobre assumptes que haurà de dirimir. En un país amb desenes de milers de possibles candidats –magistrats i fiscals, advocats, professors d’Universitat i funcionaris públics–, ¿no hi havia ningú amb menys ombres que l’elegit?
Per a més informació consulti l’edició en paper.
