Durant el passat estiu una amiga, la Montserrat Bonhora, em va fer conèixer l’economista i ambientalista xilè Manfred Max-Neef i certament em va captivar la seva personalitat. Va deixar de treballar a la multinacional Shell perquè un dia escoltant la música de Brahms es va preguntar pel sentit de la seva vida i va decidir fer un canvi en el seu sistema de valors. Ens diu que en un principi l’Economia és Filla de la Filosofia Moral, però que amb el Neoliberalisme ha perdut les seves arrels. Va començar a analitzar perquè existeix la pobresa, i es va endinsar en la comprensió de la mateixa. El seu compromís amb els més pobres i amb un desenvolupament sostenible del nostre planeta el van portar a elaborar els principis de «l’Economia Descalça» i «la Teoria del desenvolupament a Escala Humana». Avui és una de les veus més critiques amb el sistema neoliberal que tots saben on ens ha dut. Per a Manfred Max-Neef el neoliberalisme és com una religió que ha captat adeptes arreu. Els seus temples són les Universitats on solament s’ensenya economia neoliberal, amb una Santíssima Trinitat molt vistosa: el creixement econòmic, el lliure comerç i la globalització; tot això avalat pels respectius Vaticans del Fons Monetari Internacional i del Banc Mundial. Amb tant de poder, el Neoliberalisme ha aconseguit només en tres dècades conquerir tot el món, cosa que ni el Cristianisme ni l’Islam han aconseguit al llarg dels seus anys d’Història. Per lluitar contra aquesta teoria tan poderosa i ortodoxa, convençuda que té la veritat, el nostre economista ens proposa l’heterodòxia, l’heretgia de l’Economia Descalça, que és la que practica l’economista que es posa al lloc dels que van descalços, i és capaç d’enfangar-se compartint les seves idees per millorar, al veure que tota la verborrea apresa a la Universitat no li serveix de res. Ens convida a ser heretges, i ens diu que l’economia és un subsistema d’un sistema major i finit que es la Biosfera i, per tant, el creixement permanent és impossible. Dissenya, doncs, un nou model econòmic alternatiu basat en la igualtat i en la supressió de coses supèrflues, no necessàries per tant en la satisfacció de les necessitats bàsiques per a tothom, sense atemptar contra el planeta blau. Les seves propostes estan posades en practica a Colòmbia, Sud-àfrica, Austràlia i Suècia.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
