El partit comunista de la Xina al rescat del mercat de capitals: Pequín ordena al fons estatal de la Xina augmentar les participacions en els bancs cotitzats com a mesura per mantenir la confiança en el mercat. Un moviment cosmètic i simbòlic.
Central Huijin Investment, una unitat de Sovereign Wealth Fund China Investment Corp, ha augmentat la seva participació en els bancs més grans del país per primera vegada des del 2015. Ha comprat accions A per valor de 477 milions de CNY (65 milions de dòlars) de Bank of China, Agricultural Bank of China, China Construction Bank i Industrial and Commercial Bank of China. El moviment pretén donar suport al mercat de valors xinès tot demostrant que el Govern actuarà comprant accions si cal i, d’aquesta manera, intenta recuperar la confiança perduda dels inversors. En la nostra opinió, es tracta només d’un moviment cosmètic i simbòlic, ja que l’increment del Fons Sobirà està al voltant del 0,01% a cada banc. Això mostra el desig del Govern de mantenir l’estabilitat del mercat, però creiem que molta de la confiança perduda en aquest mercat ja no tornarà.
Aquesta mesura arriba després que el principal fons de cobertura macro de la Xina, Shanghai Banxia Investment Management, demanés al Govern xinès la creació d’un fons d’estabilització per apuntalar les accions mitjançant una intervenció directa. Li Bei, el fundador d’aquest fons de cobertura líder, va argumentar que «si la caiguda de les accions de la Xina s’estén, això forçaria més vendes (margin calls) i erosionaria més la confiança dels inversors» i que «l’única manera de trencar el cercle viciós és que un fons estatal d’estabilització entri al mercat». A partir d’aquesta operació d’intervenció directa que proposa aquest fons de cobertura, es podria arribar a la conclusió que el fons es podria estar enfrontant a problemes greus, i que si aquests problemes es materialitzen, podria provocar un efecte en cadena.
Reformes de mercat que són antimercat: el govern de la Xina anuncia una reforma del mercat que van en sentit contrari a les lleis més bàsiques del mercat de capitals. Aquesta vegada els castigats són els inversors nacionals.
La Xina ha emès per primera vegada la prohibició als brokers nacionals i a les seves unitats a l’estranger contractar nous clients continentals per al comerç offshore. Les inversions dels clients del continent també s’han de «vigilar estrictament» per evitar que els inversors passin per alt els controls de divises de la Xina. Mesura considerada com l’última estratagema per controlar les fortes sortides de capital enmig de la feblesa de la moneda nacional i els mercats de renda variable. Les fonts creuen que la implementació seria immediata. Les autoritats també van ordenar l’eliminació d’aplicacions i llocs web que sol·liciten el capital dels clients continentals. És com ficar als inversors domèstics en una sala separada del mon. No crec que això ajudi a recuperar la confiança de l’inversor estranger (ni local).
Problemes de creixement: Pequín preveu un dèficit pressupostari més elevat per poder assolir l’objectiu de creixement.
El Govern està considerant augmentar el seu dèficit pressupostari l’any fiscal 2023 abans d’una nova ronda d’estímul i considera emetre almenys 137.000 milions de dòlars en deute sobirà addicional, que es tradueixi en un dèficit pressupostari per sobre del límit del 3% establert al març. El finançament s’utilitzarà per reduir la pressió sobre les autoritats locals a causa de la seva elevada càrrega d’interessos i per pagar projectes d’infraestructures. De l’import total, uns 3.600 milions de dòlars es vendran en bons sobirans denominats en iuans, emesos a Hong Kong el quart trimestre i augmentant el compte anual a 55.000 milions de CNY, el màxim des que la Xina va emetre el primer bitllet sobirà de iuans a l’exterior el 2009. La Xina té incentius per impulsar l’emissió de bons amb el propòsit a llarg termini de la internacionalització del iuan.
Guerra comercial. Ara amb Europa: després de l’inici d’una investigació per part de Brussel·les sobre les subvencions xineses als vehicles elèctrics, la Unió Europea (UE) planeja ara una investigació antisubvencions al sector de les siderúrgiques i les turbines de la Xina.
La UE té previst anunciar les investigacions antisubvencions contra els fabricants d’acer xinesos en una cimera amb els Estats Units d’Amèrica (EUA) aquest mes, ja que Brussel·les va acordar unir-se als esforços de Washington per protegir les indústries de la competència barata xinesa. Arribarà poques setmanes després que la UE anunciés una investigació sobre els vehicles elèctrics fabricats a la Xina. També es considera una investigació sobre el sector dels aerogeneradors.
Sector immobiliari que no toca fons: L’FMI demana a la Xina una acció contundent davant els seus problemes immobiliaris. Country Garden diu que l’empresa no pot fer front a tots els pagaments del deute offshore.
L’FMI va reduir les previsions de creixement per a la Xina al 5% el 2023 i al 4,2% el 2024 (del 5,2% i del 4,5%, respectivament) a les últimes Perspectives de l’economia mundial. L’economista en cap de l’FMI va demanar una acció contundent de Pequín sobre el seu sector immobiliari per garantir que el problema es mantingui localitzat al mercat immobiliari i no contagiï el sistema financer més ampli. Mentrestant, Morgan Stanley publica que la majoria de les llars xineses no estan disposades a comprar habitatges: «Les llars segueixen sent prudents a l’hora d’entrar al mercat de l’habitatge malgrat el gran suport». Una enquesta mostra que el 42% espera preus de l’habitatge més baixos durant els propers 12 mesos (en comparació amb el 23% de l’última enquesta).
Rússia i la Xina. Un matrimoni de conveniència: la Xina acollirà el Fòrum de la Nova Ruta de la Seda la setmana vinent, Xi hi pronunciarà un discurs i Putin hi assistirà. Els EUA han qualificat el projecte com «la trampa del deute de la Xina».
La Xina acollirà la tercera edició del Fòrum de la Nova Ruta de la Seda del 17 al 18 d’octubre, que comptarà amb l’assistència del president Putin. El president Xi Jinping pronunciarà un discurs principal mentre la Xina fa els darrers esforços per reforçar el suport al projecte Nova Ruta de la Seda, llançat el 2013 i des de llavors ha finançat 900.000 milions de dòlars en infraestructures, que els EUA qualifiquen de trampa del deute de la Xina.
