El final de l’estiu és el començament del veritable any en el calendari del consum occidental. Comencen els col·legis, es reprenen els negocis, el treball inicia el seu cicle natural adaptat a la conveniència del mercat.
Aquest any, la tardor ens situarà, als espanyols, a la nostra veritable posició al món, després de trenta anys de somnis. Els nostres governants, de tots els partits, van jugar al Monopoly amb nosaltres, permetent el miratge que ens consideréssim pertanyents a l’elit dels països desenvolupats. Ara hem de situar-nos a la cua per comprar el pa.
Els fons de la Unió Europea van anar a parar als bancs, a les constructores i als especuladors. Primer van fer les obres públiques que eren necessàries i imprescindibles. Una vegada engegades les formigoneres, es van llançar a destruir la costa, a construir apartaments inhabitables i li van posar a tot preu de casino.
Quan va venir el tsunami de la crisi financera nord-americana van caure tots els castells de naips.
Zapatero ultima la seva reconversió a la realitat que sempre va ignorar, sobretot quan fa tan sols dos anys i mig, es va atrevir a mirar a francesos i italians amb menyspreu, proclamant que Espanya havia sobrepassat en producte interior brut a aquests dos països.
Aquesta tardor és molt pitjor que les vaques magres del mes de gener perquè promet acomiadaments massius, tancament d’empreses, absència de crèdit i falta de lideratge; això últim és el més desestabilizador per a la societat, que mira al pont de comandament i observa amb terror que no hi ha ningú al timó.
Les eleccions del 20-N a Espanya, al Congrés dels Diputats i al Senat, seran un malson per als electors perquè estan abocats a triar entre el candidat d’un partit en fallida, el PSOE, i el líder del PP al que ningú li reconeix carisma ni capacitat de lideratge, i a més té el seu programa ocult amb pany i forrellat.
Si fóssim creients, aquest seria, sens dubte, el moment de començar a resar les nostres oracions perquè aquest malson, si pot ser, no duri massa.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
