Sopant amb una amics, entre cerveses, riures i comentant experiències i situacions de la vida quotidiana, vam patentar l’existència d’un nou títol no homologat, el First Certificate en Passerells.
Però aquest nou títol no està especialment dirigit als passerells pelacanyes en si, sinó més aviat a aquelles persones que van de cara, uns babaus empedreïts, dels que ho donen tot per als altres, per als amics, per ajudar. Diuen que cadascú recull el que sembra, que tothom acaba tenint el que és mereix, però només són frases. Hi ha persones que neixen simplement per donar versus ajudar, però no veuen pas una recompensa ja sigui a llarg o a curt termini.
Quan parlo de recompensa no em refereixo al fet de fer per obtenir, qui fa quelcom per a algú en principi actua de forma totalment desinteressada, però tampoc es tracta que et prenguin el pèl. A dia d’avui, l’enveja, la mentida i la no-honestedat imperen. Vivim en una societat on tot és una autèntica selva. La jerarquia és a l’ordre del dia. I no només en l’àmbit laboral, on forçosament, has d’acatar el que diuen, seguint unes normes i complint uns protocols que, evidentment, s’han de seguir, ja que sinó estaríem en una oligarquia, on la llei del talió seria la nota dominant i el caos esdevindria el modus vivendi. Parlo del dia a dia, on el més fort trepitja el dèbil. El fet de no tenir escrúpols està de moda i ser sincer, autèntic i de bona fe ha passat a un segon terme, és a dir, el que jo anomeno ser un passerell. En època de crisi, és on l’ésser humà treu tota la seva astúcia i utilitza qualsevol recurs que tingui per sobreviure, podríem dir que aquesta actitud està justificada, perquè es tracta d’això, de sobreviure. Viure una època de crisi en certa manera ho considero una benedicció per a tothom, perquè la crisi en porta a progressos, ens porta a esprémer el cervell, a ser creatiu, a superar-se un mateix i, al mateix temps, a superar els altres. La crisi ens porta a assolir nous reptes, noves conquestes, nous límits, perquè sense això la rutina impera, una rutina que ens pot portar a l’abisme i a la desesperació. Ara bé, aquesta actitud ha de ser sempre positiva, constructiva, mai dominant.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
