Els equilibris socials, els paràmetres qualitatius socials -identitat, benestar, seguretat, sostenibilitat mediambiental, accés a una forma de viure, pertinença, educació, ensenyament, sanitat, respecte ciutadà, possibilitats de creixement personal, qualitat relacional, etcètera que conforma allò que s’entén com qualitat de vida- poden tenir referents quantitatius que ajudin a prendre les grans decisions polítiques en una societat democràtica.
El 14 de juny del 2026, Suïssa celebrarà un referèndum per limitar el seu creixement poblacional. Suïssa té actualment un creixement poblacional cinc vegades superior que la UE. El Partit Popular Suís o Unió democràtica de centre és un partit nacional- conservador, que ha tirat endavant una iniciativa que ha culminat amb un referèndum. El poble sobirà suís decidirà si s’apliquen -o no- un seguit de mesures per què l’actual població de 9,1 milions d’habitants deixi de créixer al ritme actual i per què -en cap cas- la població de Suïssa superi els 10 milions d’habitants d’aquí al 2030. Entre les mesures a aplicar estan la limitació de nous refugiats polítics i de nous reagrupaments familiars si se superen els 9,5 milions i la finalització de l’acord de lliure circulació de persones amb la UE si se superen els 10 milions.
El poble sobirà suís està realitzant aquesta profunda reflexió sobre com ha de ser el seu futur. El poble sobirà suís decidirà. Una reflexió de la Confederació Helvètica que ens permet identificar uns importants punts a reflexionar per part del poble sobirà andorrà.
Partim de la dada quantitativa que Suïssa té una superfície de 41.285 quilòmetres quadrats mentre que la superfície d’Andorra és de 467,6 quilòmetres quadrats. Per simplificar la comparació, diguem que Suïssa és un país unes 100 vegades més gran que Andorra.
A partir d’aquesta dada, constatem que:
– L’actual població de Suïssa de 9,1 milions d’habitants és unes 100 vegades l’actual població d’Andorra de 90.000 habitants. Diguem que la reflexió que Suïssa ha decidit posar sobre la taula seria pertinentment comparable a la que el poble sobirà andorrà hauria de poder fer. Podem pensar que -com consideren molts suïssos- nosaltres també estem al límit d’habitants que pot suportar una Andorra de qualitat social i mediambiental?
– El límit de població que Suïssa està considerant de 10 milions d’habitants com població màxima el 2030, seria 100 vegades el límit de 100.000 habitants que el poble sobirà andorrà hauria de poder considerar en l’exercici de la seva sobirania constitucional.
– El partit suís amb més representació parlamentària planteja preguntes clau per definir el futur del país i tira endavant un referèndum perquè la població decideixi quin ha de ser el seu futur. Exercici exquisit de qualitat democràtica, d’exercici de la sobirania, que el poble sobirà andorrà no en gaudeix.
– El fet que Suïssa plantegi sortir de la lliure circulació de persones amb la UE implica que, encara que Suïssa tingui quotes, encara que Suïssa tingui requisits duríssims d’immigració, l’acord de lliure circulació amb la UE comporta una certa pèrdua del control de la immigració, especialment pels drets de reagrupament i pels curts períodes de temps per accedir als plens drets que van lligats a l’acord de lliure circulació de persones.
Suïssa i Andorra som molt diferents, simplement constatem que Suïssa obre una reflexió i convoca un referèndum.
Nosaltres creiem que Andorra també necessita la possibilitat de reflexionar.
Hem de continuar amb l’actual model de creixement poblacional? Hem arribat a un escenari en el qual hem de dir parem i reflexionem sobre quina Andorra volem deixar als nostres nets?
I la gran pegunta. Com hem de llegir la nostra Constitució, qui ha de decidir el futur d’Andorra, qui ha de decidir les qüestions clau del nostre futur, els partits polítics mitjançant votacions al Consell General o el poble sobirà per la via de referèndums clau?
