Podria ser només incompetent –i això ja seria prou greu–, però el Govern de Mariano Rajoy s’està revelant també indigne de dirigir la política espanyola, que a les seves mans no és una altra que la d’arruïnar els espanyols per acontentar als prestadors alemanys, belgues o holandesos que tant van contribuir, assedegats de lucre, a la bogeria de la bombolla immobiliària, i que avui es neguen a compartir els perjudicis del seu esclat. Però la indignitat va més lluny i és més profunda: aquests aplaudiments i aquests víctors des de les files del PP a cada destralada que propinava el cap de l’Executiu a la justícia social, i aquest «Que es fotin!» escopit per la diputada Andrea Fabra, filla de Fabra, quan Rajoy va anunciar la retallada de les miserables prestacions als treballadors en atur.
El Govern i els qui el sustenten han creuat, amb la lleugeresa que els caracteritza, la línia del que la ciutadania pot suportar: el maltractament de paraula com a colofó al maltractament d’obra. Creuant aquesta línia del seny, del respecte i de la decència, el Govern es planta davant dels ciutadans espanyols i els assenyala imperativa i brutalment on es troba de nou cadascú, en la ubicació clàssica espanyola de pobres, rics i res entremig. La seva delegada a Madrid alerta que qui es manifesta és un antisistema en potència. Així les coses, el més probable és que la gent es torni antisistema en massa, doncs, en veritat, es tracta d’un sistema abusador, neci i miserable.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
