Fa pocs dies vaig tenir l’oportunitat d’assistir a la conferència Perspectiva de gènere, arquitectura i urbanística, a càrrec de l’arquitecta Zaira Muxí i organitzada pel Col·legi Oficial d’Arquitectes d’Andorra (COAA). No en desvelaré els continguts, ja que, sortosament pel públic absent, el COAA la va gravar i es podrà seguir en diferit a la web de l’entitat, però sí apuntaré algunes de les reflexions que em va suscitar.
D’entrada, he de dir que em va sobtar la poca assistència, sobretot d’entitats interessades de primera mà com són el Ministeri de Territori i Habitatge o dels comuns, responsables al nostre país de la planificació urbanística. Potser és que, tal com va dir la conferenciant, termes com perspectiva de gènere o feminisme encara fan por a determinats nivells. No vull entrar a dissertar sobre la pobra imatge que s’acostuma a tenir de les que ens definim com a feministes, la llàstima és que s’obviïn altres trets definitoris com la formació, la professionalitat o l’experiència. En aquest cas, Zaida Muxí és arquitecta i urbanista, doctorada, professora universitària, tècnica i assessora de nombrosos projectes relacionats amb l’habitatge, amb la racionalització dels espais i amb el gènere, a banda d’escriptora i articulista.
Un cop la conferenciant feminista posada al lloc que es mereix, va quedar clar al llarg del seu exposat que l’urbanisme i l’arquitectura –des de la perspectiva de gènere– són, ni més ni menys, una manera transversal, enriquidora i positiva de concebre els espais públics i els habitatges (comptant també amb arquitectes homes; el feminisme no és excloent), per arribar a una major inclusió i pluralitat d’usuaris.
Conceptes com la participació ciutadana –amb el suport de tècnics experts– o com la inclusió, ens permeten constatar que el treball amb perspectiva de gènere facilita la vida dels infants, de les persones amb discapacitat, de la gent gran o, fins i tot, dels animals domèstics, i afavoreix la corresponsabilitat i la convivència dels diferents tipus de famílies que existeixen avui. Exemples de l’aplicació de la perspectiva de gènere en l’àmbit de l’urbanisme es troben en nombrosos casos de ciutats on s’ha implantat la noció de la Ciutat dels 15 minuts, amb un plantejament altament inclusiu i facilitador.
Cal tenir en compte que aquesta idea «provocadora» de la perspectiva de gènere es troba recollida a l’Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible, la qual inclou, en el seu objectiu 5è, la igualtat de gènere entesa com un dret humà fonamental i la base necessària per assolir un món pacífic, pròsper i sostenible. El nostre Govern va aprovar en Consell de Ministres, el 2019, el Pla estratègic nacional per a la implementació de l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible de les Nacions Unides. Això vol dir que, amb la mirada posada a l’horitzó 2030 –i segurament més enllà, no ens fem il·lusions–, la igualtat i la perspectiva de gènere per la sostenibilitat, haurien de formar part de totes les nostres activitats quotidianes. Ens hi hem de posar, tots.
