Sembla que Grècia, de sobte, existeix. Fins fa uns dies, era poc més que un lloc on s’estava pitjor que aquí, i a Rajoy li venia de perles per ufanar-se amb la marcianada que, en comparació, ens podíem trobar pitjor. No obstant això, en tot just 48 hores, o en menys, Grècia resulta ser un país en què, amb una bona poda i alguna tala puntual, es pot estar molt millor.
El que aquí ens porta gairebé dos mesos, el traspàs de poders i la formació de nou govern, a Grècia ho han fet en un dia, però és que les coses d’aquí, del PSOE al PP i del PP al PSOE, no era traspàs cap , sinó continuïtat amb una mica de cosmètica. D’ara en endavant, el que a Espanya porta una eternitat, literalment una eternitat, ja que mai es fa, la regeneració, el canvi veritable, la neteja a fons, a Grècia s’ha emprès ja, començant per la lluita a mort contra la corrupció , endèmica allà com aquí.
Però no només resulta admirable la diligència de Syriza i la seva altura de mires a l’associar-se amb el centre dreta civilitzat per governar a favor dels interessos i el benestar del poble grec, sinó que el que aquest està fent, i no només votant amb fonament, és més admirable encara: la solidaritat, l’auxili generós i actiu dels que han sobreviscut a la misèria merkeliana cap als que han sucumbit a ella, li descriu i l’honora. Molts metges i auxiliars no només supleixen desinteressadament amb el seu treball la manca d’atenció sanitària que pateix mig país, sinó que paguen de la seva butxaca, treient-lo dels seus minvats salaris, la creació i el manteniment de les clíniques on ofereixen als seus compatriotes, gratis, aquesta indispensable atenció. Igualet que aquí, on els que es troben fora de perill de la ruïna tot just s’estiren amb una mica d’almoina, i això els que s’estiren. Sense assenyalar a ningú, ja que no cal, no és el mateix lliurar desinteressadament el treball i els diners d’un als germans caiguts, en dificultats, que donar a la productora televisiva d’un, o sigui, a un, amb el que van quedant clares les diferències entre la generositat i l’agit-prop. Espanya no és Grècia, però empobrides i humiliades ambdues per la usura internacional, el mateix convenia que comencés a ser-ho una mica.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
