- No cal ser un expert per imaginar que en els propers anys necessitarem importar més i més residus
ROSA GILI
CONSELLERA GENERAL SOCIALDEMÒCRATA
El passat 20 d’octubre, el ministre Jordi Cinca va anunciar que el Govern havia aprovat la signatura de l’acord entre Espanya i Andorra per al trasllat i la gestió de residus.
Aquest acord possibilita la importació de residus d’Espanya cap a casa nostra, que semblaria que ha esdevingut necessària i essencialment degut al sobredimensionament del forn del Centre de Tractament de Residus de la Comella. Al funcionar molt per sota de la seva capacitat, ha de fer llargues parades tècniques que representen un important greuge econòmic, entre altres inconvenients.
Aquesta situació ha anat empitjorant d’any en any degut a la greu crisi econòmica que ha portat una reducció de l’activitat comercial, a més d’una reducció de la població andorrana que condueix evidentment a una menor generació de deixalles i per tant a la conseqüent disminució dels residus a la planta incineradora.
Aquestes circumstàncies econòmiques, que desitjaríem milloressin, encara no sembla que estiguin en situació de fer-ho i per tant, resulta bastant evident que la situació pot empitjorar. No cal ser un expert en la matèria per imaginar que en els propers anys, la planta incineradora de la Comella, per poder funcionar correctament, necessitarà importar més i més residus de fora.
És lògic que haguem de gestionar els residus que produïm però hem de ser molt prudents amb els efectes col·laterals de la incineració.
Les emissions de diòxids de carboni, de dioxines i altres toxines generades per la cremació, a més de ser nefastes pel canvi climàtic, poder ser extremament nocives per a la salut.
M’agradaria remarcar també la situació particular del nostre forn incinerador situat dins d’una vall, per tant, molt menys airejat que tota altra instal·lació ubicada en una plana, en la qual la dispersió dels fums i partícules és molt més eficaç. Climatologia i orografia (és a dir la geografia, els relleus) són factors determinants en la dispersió dels contaminants.
Tampoc podem menystenir, en aquesta ràpida anàlisi de la situació del nostre forn incinerador la proximitat extrema (200 metres de distància en alçada i un km de distància) de la instal·lació del nucli urbà d’Andorra la Vella i Escaldes, les dues poblacions més habitades del nostre país.
Recalcaré que no hi ha cap associació de metges que hagi avalat la utilització de la incineració des d’un punt de vista sanitari.
Tal i com ja va vaig destacar en la sessió del Consell General de control al Govern del dia 3 de novembre, la salut dels nostres ciutadans i sobretot dels nostres infants, molt més vulnerables a les agressions mediambientals, és una de les nostres principals preocupacions.
La nostra salut no té preu, sigui quina sigui la repercussió econòmica!
Per a més informació consulti l’edició en paper.
