Periodista
Un assessor no és necessari; un escombriaire, sí. Si es declaressin en vaga els milers d’assessors dels peixos grossos de l’Ajuntament, de la Comunitat i del Govern, tots ells nomenats a dit i beneficiaris de nòmines que pesen sobre el minvat pressupost com una llosa, no passaria res, ningú ho notaria, la gestió pública seria igual de cutre, però si els escombriaires paren, l’atrezzo de la ciutat es va a fer punyetes, i amb ell la salubritat, la pulcritud, l’ornament i la higiene. Netejar, polir, escombrar, recollir les deixalles, arreglar, buidar les papereres, treure els excrements dels gossos de propietaris porcs, arrencar els xiclets del terra, regar, esborrar les restes del botellón fins al següent, lluitar amb totes les forces cada dia, en fi, contra el detritus que generen als carrers tants cossos i tantes ànimes, és necessari. Xuclar del pressupost, no.
Els escombriaires han parat durant dues setmanes a Madrid, i han parat perquè no els parin, és a dir, perquè no els manin a l’atur o, el que és pitjor encara, a les sentines de l’esclavitud, que no altra cosa hauria estat reduir en un 40% els seus sous de misèria. Les seves empreses, finalment aplanades a un acord que els permetrà seguir guanyant diners, com es veurà en el selectiu de la Borsa en què cotitze , s’han hagut de donar compte, durant la vaga, que el que tenen contractats no són embalums, sinó persones, i que sense elles, i sense extreure’ls la plusvàlua, ni es fa la feina per la que cobren els seus bons diners a l’Ajuntament, ni podrien seguir forrant-se amb aquest negoci del fem que, en efecte, no sembla ser molt net, a jutjar per algunes de les «donacions» que figuren en els papers de Bárcenas. Però si les empreses de les contractes municipals s’han adonat d’això no ha estat per un sobtat accés de bondat, d’equitat i de filantropia, sinó perquè els treballadors, els humils benemèrits de la neteja, s’ho han mostrat .
La meitat dels polítics, i dels regidors, i dels consellers, i dels assessors (Botella té uns quants), no són necessaris. Els escombriaires, sí. Si algú no havia reparat en això, ja que en la feina meritòria i humil no es repara, ja ho ha vist. Esgotats d’ordinari per la duresa de la seva feina, s’han alçat, han exhibit la seva dignitat, i s’ha vist l’importants que són. Als carrers, tan bruts i intransitables sense ells, deixen escrita aquesta lliçó .
Per a més informació consulti l’edició en paper.
