Per què la majoria de les persones confon la irregularitat amb la il·legalitat migratòria? En el context actual, la migració ha generat un torrent d’emocions i de debats que abasten des de la seguretat fins a la identitat nacional. No obstant això, un dels aspectes més confusos és la distinció entre irregularitat i il·legalitat migratòria, que sovint es fan servir de manera intercanviable, i tenen matisos importants que han de ser entesos i comunicats de manera clara per construir un entorn més informatiu i pacífic. La realitat és que la irregularitat migratòria no és un delicte (està molt lluny de ser-ho) i pot sorgir de la manca d’informació, de canvis a les normatives, o ser el resultat simplement de situacions imprevistes en què molts dels immigrants, o simplement viatgers, es troben per buscar una vida millor. D’altra banda, la il·legalitat implica un acte deliberat en contravenció de la llei. Així, tan simple i concret. I que no necessàriament determina el mateix estatus migratori: un immigrant “irregular” no és “il·legal”, tret que hagi comès un acte il·lícit. Específicament a Andorra, a diferència de molts països (sobretot d’Europa), la irregularitat mai no ha estat un problema en el moment de generar nous permisos de residència o treball, per contra, per cobrir la manca de mà d’obra, es van contractar sistemàticament immigrants irregulars de tot el món dins d’un cert desconeixement respecte a les normatives internacionals, la qual cosa, és considerada “polèmica” dins dels experts a les relacions internacionals. Alguns immigrants, moguts pel desig d’escapar de la fam i la pobresa, han acceptat condicions arriscades, de vegades encara conscients d’aquesta incertesa. Ara bé: contractar i donar permisos a irregulars ha estat un dels motors de l’economia del país des de sempre, la qual cosa, però, és un delicte? És una il·legalitat?? O només quan la U.E. posa fre a aquests irregulars es converteix en una cosa dolenta? La situació es complica encara més quan considerem que, fins avui, hi ha funcionaris relatius a la immigració que no comprenen els requisits mínims perquè un extracomunitari romangui a Andorra com a turista. Aquesta manca de coneixement crea un cercle viciós de desinformació que afecta tothom. Feu la prova: acosteu-vos a qualsevol organisme que considereu que ha d’estar informat sobre temes migratoris i pregunteu quins són els requisits oficials per ingressar a Andorra com a turista extracomunitari. Se sorprendrà de les respostes que rebrà.
La confusió no és només un problema teòric. En un cas recent, diverses associacions d’estrangers van comunicar a les xarxes socials als seus afiliats, l’entrada en vigor del sistema de control Entry-Exit, en un esforç benintencionat per evitar inconvenients migratoris. Això no obstant, la resposta immediata des del Ministeri de l’Interior va ser enviar els seus ministres i portaveus a advertir aquestes comunitats que havien de moderar els seus comunicats, adoptant un to que molts van interpretar com a proper a la censura. Tot just quinze dies després, aquest ministeri va haver de confirmar que efectivament el nou sistema s’implementaria. Això posa de manifest que de vegades, les comunitats migrants potser estan més ben informades que els que haurien de ser les seves guies. A causa d’això, es van haver de canviar requisits vigents a menys d’un mes del començament de la temporada, causant inconvenients als empresaris al moment de contractar els seus empleats, i causant enormes despeses de diners i decepcions als treballadors que ja havien llogat els seus allotjaments i comprat els passatges per viatjar. Això també es tradueix en mals de cap per als que treballen al servei d’immigració. Cada dia, aquests funcionaris han de bregar amb informació que canvia constantment, creant confusions, sobretot, provocant un estrès innecessari tant per a ells com per als immigrants a qui serveixen. Aleshores, qui és el veritable responsable d’aquesta confusió? És l’immigrant? Els creadors de continguts que promocionen sobre emigrar a Andorra? Les associacions d’estrangers que busquen ajudar? O potser són els ministres que van heretar un sistema migratori que necessita revisar-se urgentment? O és la població que només critica sense involucrar-se activament? La veritat, encara que a alguns els costi acceptar, és que no hi ha culpables absoluts. El problema és sistèmic i requereix un enfocament col·lectiu. Potser és hora que tots ens preguntem: com ens podem unir, com a comunitat, per abordar les realitats complexes de la migració en lloc de dividir-nos per ideologies i postures inflexibles? És possible que puguem acollir un nou procés migratori que sigui evolutiu i eficient, que tingui en compte la realitat de les persones i les necessitats laborals del país? És important destacar que des de fa anys, les comunitats migrants ja han presentat inquietuds, informació, projectes i comandes d’aclariment sobre els requisits per als extracomunitaris que volen ingressar com a turistes. L’anomenada ‘gent del país’ té l’oportunitat de posar fil a l’agulla, de comprometre’s, d’actuar com a veritables protagonistes, ja que són els únics amb dret a vot a Andorra. Els canvis en la migració han de radicar en solucions fonamentades a la realitat, que s’adaptin a les necessitats de les persones, del país, i que promoguin la inclusió, així com la legalitat. Combatre la confusió i la desinformació és el primer pas per construir una societat més unida i justa. Acceptar la realitat, comprendre les diferències i treballar conjuntament cap a un objectiu comú pot ser el camí cap a una societat més harmoniosa i comprensiva.
