Llegeixo i adhereixo a l’entrevista que li va fer la Xantal Llavina a l’Enrique Dans a EL PERIÒDICO, dimarts passat, sobre si ens sentim activistes fent un simple clic. Sorprèn veure el dèficit de militància o la necessitat de formar part d’alguna cosa en la nostra societat, si ens remetem a la popularitat de les plataformes de participació ciutadana online en què s’hi convida els internautes a sumar-se a les iniciatives més rocambolesques i en les que s’hi promet un veritable canvi social a cop de ratolí. Des de lluitar pels drets dels dofins fins a exigir la dimissió d’un dictador centreafricà, passant per canvis legals o constitucionals d’una complexitat reservada a pocs professionals del dret, semblaria que només amb un clic i posant el primer email que ens passi pel cap podrem canviar el món. Un altre efecte col·lateral de la postmodernitat, el clicktivisme. Una més que efectiva manera de trivialitzar-ho tot, donant a la població entre clic i clic els 15 minuts de fama que prometia l’Andy Warhol. Comprova-ho tu mateix, si tens Facebook o ets a Change.org, i pregunta’t per quantes causes a les que estàs inscrit sortiries al carrer, faries una donació econòmica o una reclamació formal a un estament públic. Analitza ara les que s’han materialitzat per aquesta acció…
Als polítics, que acostumen governar amb enquestes demoscòpiques que solen tenir molt més rigor científic, aquestes plataformes els serveixen com quan nosaltres intentem avançar-nos a la meteorologia mirant els núvols per la finestra. Els permeten calcular la popularitat que pot tenir determinada problemàtica. I als participants els serveix per resoldre aquesta il·lusió maslowiana d’autorealització, perfectament vàlida i legítima però il·lusió al cap i la fi. Sí que cal reconèixer que fins ara la política o les empreses no trobaven una imatge especular en la què sentir-se auditades, i la web social en conjunt funciona prou bé i imagino que amb la seva evolució els servirà més encara. Però aquesta moda del tuit militant a l’internet d’avui, la creença que el canvi real es fa amb l’iPad al sofà i la persecució obsessiva del trending topic no deixa gaire més que buit, a vegades amagat rera nous clicktivismes, creats per la massa que genera campanyes amb la mateixa velocitat amb la qual es fan amics a Facebook.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
