PERIODISTA
Estàvem acariciant la recuperació del prestigi internacional, de la confiança en les possibilitats d’Espanya com a potència econòmica i turística i de nou som una foto tercermundista en els mitjans nacionals i internacionals. Ja Espanya, per decisió de l’esquerra radical i no tan radical, havia aconseguit acostar-se a les pitjors imaginis de Grècia. Un dia sí i un altre també la capital era i és escenari de desenes de manifestacions. El centre de Madrid és un espectacle lamentable gràcies a les marees, als 15 – M, als envolta al Congrés. La Universitat la presa de la Bastilla. I ara arriba la vaga en la recollida d’escombraries. Madrid sencera, inclosa la T-4, és un femer ple de porqueria, contenidors i cotxes cremats, papereres pel terra . Hi ha llocs on directament no es pot caminar si no és trepitjant brossa. ¿Aquesta de veritat és la imatge d’Espanya? No Però és com ens veuen els que són i els que arriben. Milloren algunes xifres macroeconòmiques, tornen les inversions i alguns s’entesten a projectar la imatge d’una Espanya en permanent vaga al més pur estil de guerrilla urbana.
N’hi ha obstinats que Espanya no surti de sis llargs i durs anys de crisi. Els socialistes que acaben de finalitzar una conferència per renovar les seves idees s’entesten a no ser alternativa sinó a seguir recolzant tota mena de marees, d’aclamar carrer. Els importa un pebrot com està Espanya i com tirar-la endavant. Estàs a les seves penes, més radicals i amb propostes, poques, que fan olor de ranci.
És difícil, però el govern ha de seguir el seu camí que no és altre que el de les reformes. Contraposar aquesta imatge devastadora que es vol donar del país amb una altra de modernitat i d’esforç és l’única tasca possible . Per això cal fer i convèncer. No liar en missatges incomprensibles per a la seva electorat i evitar bronques que no condueixen a res excepte a aportar munició de mig calibre als que sí volen separar i enfonsar la credibilitat d’aquest país.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
