- El text impulsat pel jutge Vidal provoca controvèrsia amb propostes discutibles i curioses
BRU NOYA
PERIODISTA
- Foto: noe
Davant l’alternativa de vestir-me amb casquet de llana i abric com un protagonista de South Park, per poder passejar per uns carrers que semblen un gulag de Sibèria, he decidit quedar-me a casa ben calentet i llegir-me l’esbós de Constitució sobre una hipotètica Catalunya independent.
Esperava aquest document com si fos la segona vinguda de Crist. Primer perquè l’autor principal i impulsor, Santiago Vidal, surt sovint a les tertúlies i fa declaracions, cosa poc habitual en un magistrat. Segon perquè les explicacions són planeres i instructives, i tercer perquè el volen expulsar de la carrera judicial per haver elaborat l’esmentat esborrany. Només em va faltar saber que en el text no s’esmentés Andorra com a país veí –“Catalunya limita al nord amb França, al sud i l’oest amb Espanya”– perquè em faltés temps per, amb l’ajut d’un retolador fosforito, començar a revisar el projecte.
D’entrada cal fer dues consideracions: una que no és estrany que abans de la independència de Catalunya, hi hagués una Constitució. Noruega en va tenir l’any 1814 i no es va independentitzar de Suècia fins el 1905, en un dels processos d’aquest tipus menys traumàtics i més pacífics de la història, per cert. I dos que no és l’únic projecte de Constitució catalana perquè el 2010, Reagrupament Independentista, el partit que presideix l’exalcalde de Puigcerdà Joan Carretero, en va presentar un amb 26 articles i quatre disposicions derogatòries, basat en el model anglosaxó i que s’inspira en els principis de la Declaració dels Drets de l’Home (1789), la Declaració Universal de les Nacions Unides (1948) i la Convenció Europea dels Drets Humans (1950). Els de Reagrupament no es van complicar gaire, per no dir gens, en el tema dels límits territorials: “El territori de Catalunya es correspon amb els límits geogràfics de Catalunya”. I fora problemes amb Andorra.
No és fàcil redactar un text constitucional i si no que ho preguntin als que van elaborar l’andorrana que va ser ratificada pel poble, en referèndum, el 14 de març del 1993. Però hi ha algunes coses curioses del treball del grup de juristes catalans encapçalats per Vidal, com per exemple els articles que fan referència a Espanya o l’adopció de l’euro com a moneda. Dubto que cap Constitució del món parli d’altres països en concret o de la moneda oficial.
Sobta que no hi hagi cap referència a la Generalitat de Catalunya que és la institució de govern. Hi ha propostes absolutament discutibles com ara la limitació de mandats, les llistes electorals obertes o la composició de 105 diputats per al Parlament de Catalunya. Tenint en compte que la circumscripció electoral és la comarca i que n’hi ha 41, surt a 2,56 diputats, sense oblidar que es determina el número d’escons atenent criteris de proporcionalitat i representació territorial i poblacional. Aquí se’ls girarà feina a la vista de la desproporció demogràfica de Catalunya amb territoris com el Barcelonès que té 186 vegades més població que la Ribagorça.
També hi ha un apartat molt qüestionable que és el de l’estructura del futur poder judicial català, un articulat en què es prohibeix expressament a magistrats formar part de «partits polítics ni sindicats, llevat de les organitzacions socials corresponents». Justament, la setmana passada el jutge Santiago Vidal obria la porta a dedicar-se a la política si el Consell General del Poder Judicial l’acaba expulsant.
Vaig estalviar-me escoltar comentaris sobre el projecte de Constitució abans de llegir-me-la per no contaminar-me. A posteriori he vist que hi ha dos corrents majoritaris: un que parla de nyap i l’altre que és un document de treball obert a totes les propostes. Ni un ni l’altre. És un text que diu, per exemple, que l’ «Estat fomentarà el repartiment equitatiu de les tasques de la llar entre tots els seus membres, amb independència de gènere» o que exhorta els catalans a «lluitar contra la injustícia social, la pobresa, els conflictes violents, la degradació mediambiental, i a deixar un planeta més net i saludable per a les futures generacions».
No és kumbaià, peace&love, veganisme, un ritual xirucaire, un optimisme pueril, un recull de frases de Paulo Coelho al facebook o un reducte de contenció, delicadesa i omega 3. Senzillament és que no han tingut en compte que una cosa és la Constitució i una altra, de ben diferent, com els agradaria que fos el seu país. H
Periodista
Per a més informació consulti l’edició en paper.
