En el context de les operacions mercantils, un dels elements clau a l’hora de tancar una compravenda de participacions socials o accions és la formalització de les conegudes representations and warranties (R&W). Aquestes clàusules, àmpliament usades en pràctica mercantil, actuen com a garanties que el venedor dona al comprador sobre l’estat de la societat objecte de la transacció. La seva finalitat és assegurar que la informació facilitada és verídica i completa, ja que qualsevol inexactitud o falsedat pot donar lloc a conseqüències econòmiques i legals.
Si bé aquest concepte és ben conegut i aplicat en molts països, al Principat d’Andorra no està regulat explícitament. Això no obstant, és una pràctica que s’ha anat consolidant en les transaccions mercantils, seguint models internacionals.
En cas d’incompliment de les R&W, el contracte de compravenda acostuma a establir una compensació econòmica que el venedor ha d’abonar al comprador per resoldre el dany causat per la falsa representació. No obstant això, un venedor que es trobi en aquesta situació pot plantejar alternatives a la compensació econòmica directa. Una d’aquestes opcions és l’oferiment de més participacions socials o accions de la societat en lloc de pagar una indemnització monetària.
Per al venedor, l’interès principal en oferir més participacions socials o accions com a compensació és evitar un desemborsament econòmic immediat. Pot ser que el venedor no disposi de liquiditat suficient o que prefereixi no comprometre la seva situació financera amb un pagament immediat. En canvi, transferir més participacions socials pot ser una forma més senzilla i menys onerosa de complir amb les seves obligacions derivades de l’incompliment.
No obstant, aquesta proposta també comporta certs riscos. Un dels principals inconvenients per al venedor és la pèrdua de control sobre la societat. Transferir més participacions implica cedir una porció més gran del seu poder de decisió dins l’empresa, cosa que pot tenir repercussions a llarg termini, especialment si la relació amb el comprador es deteriora o si aquest adquireix una posició dominant.
En tot cas, qualsevol decisió en aquest sentit ha d’estar clarament pactada entre les parts i reflectida en el contracte, ja que la manca de regulació específica pot generar inseguretat jurídica. Per tant, la millor opció és que les parts negociïn una solució justa i equilibrada, assegurant-se que l’acord és beneficiosament executable per a totes les parts implicades.
