Quan es compleixen deu anys d’aquell terrorífic atemptat i de totes les seves conseqüències, un pensa que no hem avançat molt en la superació d’aquesta successió d’esdeveniments, no dic en el terreny legal i jurisdiccional, sinó en el polític, moral i psicològic. Els compromesos des d’un principi en la tergiversació dels fets per interessos polítics perversos, no s’han baixat de veritat de les seves posicions, tot i que alguns s’han hagut de calmar una mica davant els successius i definitius fracassos de les seves elucubracions estúpides i sinistres. No s’entén com tants hagin pogut dedicar tants esforços i tant entusiasme a la fabricació i sosteniment d’una de les majors fal·làcies que es recorden en la història d’aquest país. La lectura d’unes entrevistes amb el jutge Bermúdez i amb el que era comissari de Vallecas, entre d’altres, em fan reviure les principals impressions de la dècada transcorreguda i em refresquen els records de tanta mentida i tant desvergonyiment en l’intent d’enverinar la consciència de tot un país .
Pel que a mi personalment es refereix, el cabdell del pitjor resideix en l’intent de dissimular el mòbil d’aquella atrocitat de l’11 de març del 2004. Si l’atemptat era d’ETA, això hagués estat la salvació dels responsables interiors de la guerra de l’Iraq. Això explica el seu pànic i el seu furor per imposar la versió redemptora. Si l’atemptat era gihadista, quedaria clar que el mòbil era la venjança, per aquella guerra, en què l’Espanya oficial s’havia compromès, juntament amb el Regne Unit, en el suport al gran protagonista, George Bush. Parlo de que la necessitat que la veritat històrica s’assenti en totes les consciències, perquè després entre tots siguem capaços d’exigir a cadascú el nivell de les seves responsabilitats. ¿Per què, si no, aquesta titànica lluita per establir una versió dels fets desmentida des del primer instant per la pura realitat? Les eleccions de tres dies després es perdien amb tota seguretat si la que prosperava no era l’autoria d’ETA. Això ho sap tothom, però cal reblar.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
