Japó té un bonic historial d’escoltar el consell de reconeguts economistes nord-americans abans de fer grans canvis en les seves polítiques. Així doncs, semblaria que la reunió entre Abe i Bernanke d’aquest mes no serà simplement una visita de cortesia. Un altre aspecte a considerar és que el Sr. Abe, probablement ara veu reforçat seu mandat de continuar amb els estímuls després de la seva victòria en les eleccions de la Cambra Alta del cap de setmana.
Tenint en compte ambdós fets (la visita de Bernanke i la victòria d’Abe), i després d’haver assolit els límits de la política monetària no convencional, hi ha una percepció generalitzada que el Japó podria fer evolucionar encara més l’experiment monetari actual tot adoptant l’anomenat “Helicopter Money” o Helicòpter monetari. El mercat no va trigar en reaccionar amb els inversors fent pujar el Nikkei un 7,5% en només tres sessions. Una clara senyal que ells també creuen que els nous estímuls estan a punt d’arribar.
Què és el “Helicopter Money” o Helicòpter Monetari?
Aquest concepte va ser descrit en 1969 per Milton Friedman com un experiment per explicar una fusió completa entre la política monetària i fiscal expansives. A diferència dels programa actuals d’alleugeriment quantitatiu o Quantitative easing (QE), que impliquen que el banc central compra d’actius existents a través d’una ampliació temporal de la base monetària, el “helicòpter money” implica un creixement permanent de la base monetària (emissió de diners) per comprar actius existents i també els no existents. Tranquil estimat lector. Li ho explico ara mateix.
La idea és que el govern emeti nous bons (encara no existents) i el banc central els compri pagant amb els diners acabats de crear, i que ho faci de forma permanent. La “racionalitat” darrera aquesta política és que el govern podria gastar-se els ingressos rebuts en inversions i, al mateix temps, reduir impostos, o directament enviar xecs bancaris per als seus ciutadans. A diferència del programa simple de QE (que confia en que el sector privat farà la seva part, augmentant el consum després d’haver estat expulsat d’uns mercats a on els actius de renda fixa donen ja rendiments negatius) el helicòpter money està destinat a garantir aquest augment en la despesa total.
De fet, en certa mesura, el Banc del Japó i el BCE ja estan fent “helicòpter money” mitjançant la compra de bons de rendibilitats negatives. Perquè? Simple. A mesura que els governs emeten obligacions les compra el banc central i ja no han de pagar a venciment la suma nominal total del seu endeutament, això equival a perdonar el deute als ciutadans o donar-los-hi els diners directament. Tècnicament, aquests bancs centrals estan finançant els governs amb el seu propi capital. En essència, es tracta d’una degradació en càmera lenta de balanç del banc central (tot i que el mercat no han mostrat molta preocupació encara sobre aquest fet). Curiós.
La meva visió a llarg termini. Les implicacions de l’ús de diners d’helicòpter
Fins ara, els objectius de l’anomenat Abenomics per reactivar l’economia nipona han fracassat: (1) la inflació subjacent tornar a baixar, està a nivells de 2013, i (2) el resultat més tangible del programa d’Abe ha estat un augment del deute públic al voltant de 230% del PIB (des de 215% al 2012) el que significa que el PIB nominal no ha respost de manera proporcional als grans estímuls. No obstant això, el Japó ha continuat jugant amb la definició d’Einstein de la “bogeria insana”, que no és més que repetir la mateixa cosa una i altra vegada esperant resultats diferents.
Al meu entendre, el Japó seguirà jugant amb aquest concepte de bogeria insana per dues raons: (1) Els polítics continuen defensant que la recepta que el Japó necessita es la de més estímuls per complir el deixar enrere la deflació, però que l’únic problema és que l’aplicació de la política d’estímuls era massa tímida –increïble, oi?-. (2) En tant que els funcionaris creguin que encara tenen opcions, fins i tot si això implica la realització d’accions monetàries no provades en l’era moderna de la moneda fiduciària, es podria dir que continuaran pensant que “cal fer alguna cosa”. I (3) De entre els defensors d’aquesta tesi hi ha alguns d’eminents (com en Bernanke) que advoquen que el Banc del Japó ha de doblar la seva aposta. Per aquesta raó, és legítim pensar que el “helicòpter money” està a punt d’arribar.
Implicacions a llarg termini: La pregunta que cal fer-se no és si els estímuls addicionals funcionaran. El que importa és que els polítics japonesos semblen haver arribat a un punt de no retorn, a partir del qual només els hi queden dues opcions: o doblar la seva aposta o, simplement, deixar de proporcionar estímuls i esperar que el destí faci el seu camí. En aquest punt els puc ben assegurar que cap de les dues opcions és tranquil•litzadora en absolut.
En resum, la situació és bastant complicada. Els senyals del mercat (estimulats per l’acció del banc central) i els senyals econòmics, apunten en direccions oposades. El mercat financer és totalment desconnectat dels fonaments econòmics i, sens dubte, podria seguir així durant un temps. No obstant això, temo que, al final, hi ha d’haver algun tipus de procés de resolució d’aquests senyals contradictoris, i que aquest procés de resolució ha d’implicar necessàriament un ajust d’aquells aspectes que no reflecteixen la realitat. En suma: o l’economia s’eleva o s’enfonsen els mercats de valors. Només s’ha de triar. Per aquesta raó, prefereixo romandre lluny d’aquest mercat.
