PERIODISTA
Ha passat el que calia. La sincronització de les marees d’indignació. Cada problema de cada col·lectiu forma part del mateix univers. I el lògic era organitzar una constel·lació de totes les tragèdies per aturar l’acció deconstructora del Govern. A més, les marees del # 23F han estat el contrapunt necessari al debat de l’estat de la nació. El carrer no arriba al parlament però pren vida pròpia en les dinàmiques de participació popular. Probablement és el començament que forçarà el Govern a aturar algunes retallades. I serà el començament de la fi del corró parlamentari.
Naturalment, alguns sectors de la premsa han despatxat l’assumpte exhibint una motxilla amb còctels Molotov. Detinguts i desproporció policial. Els bombers estan actius i comencen a organitzar la protecció dels ciutadans. Una preocupació per al futur immediat és desarborar als provocadors. Són la coartada que pretén el Govern per deslegitimar les mobilitzacions.
La primera acció coordinada de protesta ha estat un èxit que ha desbordat les previsions. Encara que es vulgui relegar a pàgines interiors els fets, les xarxes socials s’han encarregat de donar-li la seva veritable dimensió.
Hi ha una constatació que l’intent dels dos grans partits per un estatus quo bipartidista s’esquerda. El PSOE ha d’optar per refugiar-se al parlament o compatibilitzar l’acció institucional amb altres formes de participació democràtica en la millor tradició de l’esquerra. La política, des de l’esquerra, no pot ser un mer i fred càlcul electoral.
Si els grans sindicats i el PSOE s’absenten d’aquests reclams ciutadans, es lliscaran pel pendent de la irrellevància i noves formes d’organització acabaran per substituir-los.
La unitat d’acció és un vell concepte marxista que segueix vigent. I les situacions de crisi, amb una resposta unitària, són ocasió de transformació.
Aquest model social d’enriquiment de minories fomentant el consum desbordat de les majories s’ha esquerdat amb una certa generalització de la pobresa. No poder tenir el que s’ofereix convoca inexorablement a exigir el que correspon. Sempre ha estat així.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
