La incompetència política és per si sola, en si mateixa, una forma de corrupció. I de les pitjors, per cert. El polític incompetent, inútil i/o nefast per al càrrec que ocupa, sovint no pot evitar, a sobre, adornar la seva incompetència amb altres formes de corrupció, ja que el polític que no té el que cal tenir per ser-ho, és a dir, formació, honestedat, ideologia, integritat, criteri, cultura, empatia, talent i perícia, no és sinó una titella a les mans dels que busquen per qualsevol classe de dreceres, i no importa amb quins mitjans, la possessió del poder. I de la riquesa i de la impunitat que aquest porta, per als delinqüents d’alt rang, aparellades.
En un país a-democràtic com Espanya, on els polítics aprenen la professió en els antres sectaris i foscos dels partits, o com a molt a les cavernes de l’Administració, la incompetència és la norma, i el contrari, l’excepció. La destresa en qualsevol ofici, i el de la política ho és, s’aprèn en la vida ordinària amb el seu cultiu permanent, i a base de comparar els resultats amb els propòsits. Una senzilla operació de memòria, la qual ens permetria abastar el quadre resum ministerial i d’alts càrrecs centrals, autonòmics i locals dels últims 30 anys, copats fonamentalment pel PSOE i el PP, n’hi ha prou per comprovar aquesta asseveració. Un país com Espanya, tan ric, tan potent (en el sentit de potencialitat), tan ben situat al mapa, tan divers, tan antic, amb tanta riquesa d’aigua, terra i subsòl, tan bell, tan raonablement poblat, amb tanta llum i amb uns habitants tan singulars, enginyosos, treballadors i resistents a les inclemències, no s’arruïna així com així. La política, a força de no ser-ho veritablement per la seva llast autoritari i per no nodrir-se de polítics benèfics i veritables, quan no ho ha fet directament de bandits i malfactors, l’ha arruïnat. Deixant de banda, encara que és molt deixar en aquests temps, els assumptes de corrupció pura i dura, només cal contemplar l’acció de l’actual Govern per aterrar-se amb els estralls de la incompetència, deixem-ho, ja dic, en incompetència: Montoro i les seves amnisties a defraudadors i una mica més, Gallardón i les seves taxes prohibitives per a tantes víctimes d’il·lícits, Wert i la seva croada missionera per redimir els nens catalans, Fàtima Báñez amb les seves rogatives a la Verge, Ana Mato amb el seu passat, De Guindos amb els seus plans de guindar als estafats per les preferents … I Rajoy, la incompetència, deixem-ho de moment en incompetència, suma.
Per a m�s informaci� consulti l’edici� en paper.
