- Foto: EL PERIÒDIC
Una cosa, probablement el sentit comú, s’incomoda davant l’anunci del viatge migratori d’Iñaki Urdangarin a Qatar, encara que sigui perquè pogués migrar massa, però una altra cosa, un altre sentit, s’alegra que aquest ciutadà pogués per fi, gràcies a aquest desplaçament, guanyar-se la vida honradament. El seu amic Valero Rivera, entrenador de la selecció espanyola d’handbol, està a punt d’acceptar l’oferta qatariana de dirigir la seva selecció, i no tindria inconvenient en portar-li amb ell.
Es podria dir que el ciutadà Urdangarin, acusat d’haver-se apropiat per la patilla de gendre real d’ingents sumes de diners públics amb la cooperació necessària de diversos polítics corruptes, és dels que suposa que viatjant es deixa un a si mateix, als seus problemes, a el lloc de partida. En el fons, molts viatges neixen d’aquest propòsit, d’aquesta quimera. Lamentablement per a Urdangarin i per tots els que això creuen, tot viatge és, en realitat, un viatge interior, de manera que quan arribi a Qatar, si és que no prospera la petició que el jutge li retiri el passaport, es trobarà, sí, en un lloc molt modern i molt feudal, amb una calor de mil dimonis i una quantitat tremenda de cotxes horteres, però es trobarà, bàsicament, amb si mateix, i cosit a la seva ombra, el marró corresponent.
Que el marit de la Infanta pugui, bé que gràcies a algunes altes recomanacions i a l’acció de l’amiguisme, treballar en alguna cosa de veritat i rebre per això un estipendi, no pot sinó reconfortar tots, particularment als que pensaven que aquest noi no tenia remei, però, compte, perquè la feina que se li proposa a la selecció d’handbol qatariana no estaria relacionada amb el joc, sinó amb «les relacions institucionals». ¡Arrea! No eren «les relacions institucionals», per anomenar-les d’alguna manera, les que conreava l’efímer duc a l’Institut Nóos? Per Déu, Valero, no podia vostè haver buscat un altre acomodament, encara que fos de massatgista o de abanderat? En fi, ja veurem com surt la cosa, l’última escala d’aquesta criatura viatgera que no sap, doncs intel · lectual no és, que tot viatge condueix inexorablement al centre d’un mateix.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
