A les nou del vespre, un comprador al sud de França recorre un pis d’Escaldes-Engordany sense haver viatjat. Amb el ratolí gira pel menjador, s’aboca a la terrassa i compara la distribució amb dues opcions més. A l’oficina de la immobiliària, el sistema registra aquest recorregut i activa el següent pas: proposa tres alternatives amb característiques semblants, suggereix una franja de visita presencial i resol en segons les preguntes habituals abans que el client perdi l’interès.
En un mercat amb una alta concentració de prestadors de serveis per càpita i una tensió creixent entre oferta i demanda, integrar automatitzacions ja no és un “extra”: és una manera directa de fer-se escollir. Quan el client rep resposta personalitzada i adaptada a les seves necessitats en minuts, quan el sistema li envia alternatives realment rellevants, i quan pot reservar visita amb dos clics sense intercanvis eterns de missatges, la sensació és immediata: aquí hi ha ordre, criteri i servei.
Aquesta mateixa integració també fa la feina més fàcil i rendible. Automatitzar el seguiment (recordatoris, missatges personalitzats, documentació bàsica, preguntes freqüents), la qualificació de contactes i la proposta de pròxims passos et treu de sobre tasques repetitives i et permet dedicar el temps on realment generes valor: entendre necessitats, filtrar bé, preparar visites amb informació completa i negociar amb més dades. El resultat és un cercle virtuós: millor experiència per al client, i alhora una oficina que funciona amb menys improvisació i amb una productivitat molt més alta.
La intel·ligència artificial (IA) i l’automatització hi entren com una capa de treball. No “fan màgia”, però escurcen terminis i ordenen decisions. El primer impacte sol ser en la valoració. Els models de valoració automatitzada (AVM) combinen comparables, característiques de l’immoble i senyals del mercat per estimar rangs de preu en segons. No substitueixen una taxació professional —encara menys en un país petit, on la micro-ubicació, entre d’altres, pesa—, però sí que serveixen de brúixola: ajuden a fixar expectatives, a justificar un preu i a detectar quan una operació neix desalineada.
Després hi ha la conversa. Els xatbots ja no són contestadors: poden atendre 24/7, recollir requisits, suggerir opcions, oferir horaris i mantenir el fil quan l’agent està ocupat. En un entorn competitiu, respondre en minuts en lloc de l’endemà pot marcar la diferència. La contrapartida és de confiança: l’usuari ha de saber que parla amb una IA, i la immobiliària ha de controlar quina informació dona l’assistent i amb quines fonts, per evitar promeses incorrectes o recomanacions fora de perfil. La IA no substitueix al valor humà que dona el comercial, sinó que és una eina més.
El canvi més pràctic es nota al final, en el tancament. La compravenda i l’arrendament es trenquen per detalls: un document que falta, una data que ningú va vigilar, una clàusula que s’interpreta diferent per cada part. L’automatització pot extreure dades de correus i PDFs, omplir un CRM, activar recordatoris i mantenir traçabilitat. I la IA generativa —basada en plantilles i variables— pot produir esborranys de contractes, annexos en minuts perquè un professional els revisi o inclús els famosos KYC. En un marc regulatori que ha anat afegint condicions, automatitzar comprovacions i alertes redueix risc i evita sorpreses d’última hora.
Un altre efecte menys visible, però igualment profund, és el canvi en la manera com es prenen decisions dins les mateixes immobiliàries. Durant dècades, el sector ha funcionat amb una combinació d’experiència, intuïció i coneixement local. Avui, la IA introdueix una nova variable: l’evidència basada en dades. Això no elimina el criteri humà, però el contextualitza. Quan un algoritme mostra que un immoble amb certes característiques tendeix a vendre’s un 20% més ràpid en una parròquia concreta, l’agent no renuncia a la seva percepció del mercat, però disposa d’un argument objectivable per orientar la seva estratègia.
En el fons, la IA i l’automatització no canvien el que es ven (metres, ubicació i confiança), sinó com s’hi arriba. En un mercat competitiu i tens com l’andorrà, guanya qui redueix fricció i aporta claredat: resposta ràpida però acurada, informació coherent, propostes pertinents i processos que no es trenquen pels detalls. La tecnologia fa de columna vertebral d’aquest servei: ordena dades, prioritza oportunitats, minimitza errors i allibera temps perquè l’agent faci allò que continua sent insubstituïble: criteri local, negociació i lectura fina de necessitats.
Ara bé, l’avantatge no és “tenir IA”, sinó governar-la bé. Transparència amb el client (quan parla amb un assistent i què pot o no pot afirmar), qualitat i traçabilitat de les dades, i prudència amb la predicció perquè no es converteixi en dogma. Si aquestes peces encaixen, el resultat és doble: una experiència que fa que el client t’esculli i una oficina més productiva, menys reactiva i més fiable. I això, avui, és probablement la millor definició de servei immobiliari.
Tornem al comprador del principi, però amb el procés ja ben engranat. A les 23h07, després de deu minuts movent-se per un tour 3D marca “m’interessa”. En menys d’un minut rep un resum amb el cost total estimat (comunitat, ITP/notaria si escau, subministraments), els punts clau de l’immoble (orientació, certificació energètica, aparcament, traster) i tres alternatives comparables amb diferències ben explicades. Al mateix missatge, un calendari li proposa franges per visitar i, si accepta, la visita queda confirmada amb recordatoris automàtics i la documentació ja preparada perquè el dia de la visita no sigui una excursió, sinó una decisió informada.
