En el meu anterior article alertava que les pimes que no reaccionessin davant la IA agèntica quedarien fora del mercat. Era febrer. Ha passat tot just un mes i el panorama s’ha accelerat d’una manera que pocs anticipaven. Els agents d’intel·ligència artificial ja no es limiten a automatitzar tasques internes. Estan comprant productes, executant pagaments i prenent decisions comercials en nom de persones i empreses reals. El debat ja no gira entorn de si hem d’adoptar agents d’IA, sinó de com orquestrar-los amb seguretat i sentit estratègic.
OpenClaw: l’agent que ha capgirat la indústria
Si les darreres setmanes han tingut un protagonista indiscutible en el món de la intel·ligència artificial, aquest és OpenClaw. Creat pel desenvolupador austríac Peter Steinberger, aquest framework de codi obert ha superat les 247.000 estrelles a GitHub en tot just seixanta dies, batent el rècord que React havia mantingut durant una dècada. Jensen Huang, director executiu de NVIDIA, l’ha comparat amb un nou sistema operatiu per a la intel·ligència artificial personal.
Què fa OpenClaw tan diferent? A diferència dels chatbots que ens hem acostumat a utilitzar, OpenClaw no genera text: executa accions reals. Llegeix i escriu fitxers, navega per internet, envia correus electrònics, gestiona eines externes i automatitza fluxos de treball complexos des d’aplicacions de missatgeria com WhatsApp, Telegram o Discord. Tot això funcionant al mateix equip de l’usuari, cosa que garanteix que les dades no surten del seu control.
El fenomen ha estat especialment cridaner a la Xina, on l’adopció ja duplica la dels Estats Units segons la firma SecurityScorecard. Baidu i Tencent han organitzat jornades d’instal·lació massiva obertes al públic general. A Pequín, centenars de persones van fer cua a les oficines de Baidu perquè tècnics els instal·lessin OpenClaw als seus portàtils. A Shenzhen, Tencent va replicar la iniciativa atraient des d’estudiants fins a jubilats. El mateix Pony Ma, fundador de Tencent, va reconèixer en un missatge privat que no esperava que es tornés tan popular. Més de sis-cents milions de persones a la Xina ja utilitzen IA generativa, i OpenClaw s’està convertint en la porta d’entrada al següent nivell: el dels agents autònoms que treballen per tu les vint-i-quatre hores del dia.
Tanmateix, aquest èxit viral porta amb si el problema que ja advertia al meu primer article: el Shadow AI. Un projecte gratuït d’aquesta potència significa que qualsevol empleat pot desplegar un agent autònom sense cap control corporatiu. El centre nacional de ciberseguretat xinès ha detectat que els actius de gairebé vint-i-tres mil usuaris d’OpenClaw estaven exposats a internet. I a Europa, Cisco ha identificat habilitats malicioses al repositori comunitari que executaven robatori de dades sense que l’usuari ho sabés.
Quan els agents compren per tu: Visa i el comerç agèntic
Potser el desenvolupament més rellevant d’aquest mes no prové del programari, sinó dels pagaments. Visa ha llançat el seu programa Visa Agentic Ready, dissenyat perquè bancs europeus provin transaccions iniciades per agents d’IA. Vint-i-una entitats s’han inscrit a la primera fase, incloent-hi Barclays, HSBC, Santander, Revolut i Commerzbank. I no és teoria: Banco Santander ja ha completat la primera compra d’extrem a extrem executada per un agent d’IA a cinc països de Llatinoamèrica, sense intervenció humana en el procés de pagament.
Segons Visa, gairebé la meitat dels consumidors nord-americans ja utilitza eines d’IA per a tasques de compra. La previsió és que milions delegaran compres completes a agents abans del Nadal del 2026. Per a les empreses andorranes, la implicació és directa: si un agent decideix on compra el seu usuari, el màrqueting tradicional ja no n’hi ha prou. Caldrà optimitzar la presència digital no només per a persones, sinó per als algoritmes que guien les decisions de compra d’aquests agents.
La seguretat com a nou estàndard competitiu
Les grans tecnològiques han entès que l’adopció massiva d’agents sense mesures de protecció és insostenible. NVIDIA ha presentat NemoClaw, una capa de seguretat per a entorns OpenClaw que funciona com un recinte vigilat: cada acció de l’agent s’executa en un espai aïllat, amb accés restringit a fitxers i connexions de xarxa, i amb aprovació obligatòria per a operacions sensibles. Galileo ha llançat Agent Control, un estàndard obert de governança, i Cisco ha presentat DefenseClaw, que analitza cada eina de l’agent abans de permetre’n l’ús. La dada que comparteix Cisco és reveladora: tot i que el 85% per cent de les empreses experimenta amb agents, només un 5% els ha posat en producció. El motiu principal és la seguretat.
El rellotge regulador: agost del 2026
El 2 d’agost del 2026 és la data en la qual la majoria de les obligacions de la Llei d’intel·ligència artificial de la UE entren en vigor per als sistemes d’alt risc. Les sancions poden arribar als trenta-cinc milions d’euros o el set per cent de la facturació global. És cert que s’ha proposat una possible extensió fins al 2027, però encara no és ferma. La recomanació prudent és tractar l’agost del 2026 com a data límit.
Per a Andorra, que aspira a posicionar-se com a hub tecnològic i s’aproxima al marc normatiu europeu, aquesta regulació és una oportunitat. Les empreses que adoptin voluntàriament estàndards de governança alineats amb l’AI Act estaran més ben posicionades per operar amb clients i socis europeus.
La confiança com a nova moneda
El missatge d’aquest mes de març és rotund. La IA ha deixat de ser una eina de productivitat individual per convertir-se en infraestructura operativa que redefineix com es compra, es ven i es competeix. L’èxit no depèn del model més gran ni de la tecnologia més cara, sinó de la capacitat d’orquestrar agents amb governança robusta i de tractar la seguretat com a avantatge competitiu.
No es tracta de substituir persones per màquines. Es tracta d’ampliar la capacitat de decisió i execució de cada organització amb agents digitals ben governats. I aquesta ampliació només és sostenible quan està basada en coneixement, estratègia i responsabilitat. No en la pressa per no quedar-se enrere.
