Arriba l’estiu, les festes majors omplen els carrers i, gairebé sense adonar-nos-en, també tornen les nits llargues amb els amics. I sí, jo també surto de festa. M’agrada passar una bona estona, riure, ballar i conèixer gent nova. Perquè sortir forma part de la vida social de molts joves, i no crec que això sigui cap problema.
Però fa temps que em ronda una pregunta pel cap: per què quan pensem en l’oci nocturn sempre ens imaginem el mateix?
Quan parlem d’oci nocturn, automàticament pensem en bars, discoteques, música i alcohol. Quan és divendres o dissabte al vespre, sembla que només hi hagi una manera de sortir. I no dic que sigui una mala opció. Cadascú viu l’oci com vol i això és precisament el que hauria de passar. El que em fa pensar és una altra cosa: per què sembla que aquesta sigui gairebé l’única manera de viure la nit?
Imaginem-nos que, una nit qualsevol, poguéssim triar entre anar a una experiència de realitat virtual, fer una escape room nocturna, assistir a un monòleg d’humor a la fresca, jugar un torneig de vòlei o de bàsquet 3×3 sota els focus, apuntar-nos a una competició de videojocs, a un karaoke o a qualsevol altra activitat pensada simplement per passar-ho bé. Potser no agradarien a tothom, igual que la festa tampoc agrada a tothom. Però hi hauria alternatives.
Al final, quan sortim, el que realment busquem no és només un lloc. Busquem desconnectar, riure, parlar fins tard, conèixer persones noves i compartir estones amb els amics. I tot això es pot fer de moltes maneres diferents. La festa és una d’elles, però no hauria de ser l’única que ens vingui al cap quan pensem en l’oci nocturn.
De vegades diem que els joves sempre acabem fent el mateix. Però també és cert que l’oferta nocturna és força limitada. Si gairebé totes les alternatives passen pel mateix tipus de plans, és normal que acabem triant-los. No perquè no tinguem curiositat per provar coses noves, sinó perquè sovint aquestes opcions, simplement, no existeixen.
No es tracta de substituir la festa ni de dir que sortir de nit està malament. Al contrari. Es tracta d’ampliar les possibilitats. Que qui vulgui continuar sortint de festa ho pugui fer, però que qui tingui ganes d’una experiència diferent també tingui l’oportunitat de trobar-la.
Potser el repte no és aconseguir que els joves surtin menys, sinó oferir-los més maneres de sortir.
Perquè, al final, el que busquem tots és exactament el mateix: desconnectar, riure, crear records i compartir temps amb la gent que estimem. I això es pot fer de moltes maneres.
Potser només ens falta començar a imaginar-les.
