Andorra som un país que vivim -majoritàriament- dels nostres visitants que venen a gaudir de la nostra qualitat de vida, seguretat, medi ambient i dels fantàstics serveis i experiències que oferim. Des del 2017 sabem que la Regulació (UE) 2017/2226 va crear el Sistema d’Entrada/Sortida (Entry/Exit System-EES) que estableix un rigorós control a les fronteres exteriors de l’Espai Schengen, en especial els rigorosos controls biomètrics aplicables als ciutadans de països tercers, per monitorar el compliment dels seus visats i per reforçar la seguretat interior de l’Espai Schengen.
Andorra no és membre de l’Espai Schengen, format per 25 dels 27 Estats membres de la UE més Noruega, Islàndia, Suïssa i Liechtenstein. Sent Mònaco un territori quasi-Schengen gràcies a la seva habilitat diplomàtica.
Per ser part de l’Espai Schengen es requereix ser un país europeu (Andorra ho és); acceptar la lliure circulació de persones de nacionalitat o residència a l’Espai Schengen durant períodes de 90 dies (Andorra ho fa); facilitar l’intercanvi d’estudiants (Andorra ho desitja); complir amb una cooperació judicial i amb les forces de seguretat (Andorra ho fa); i utilitzar un sistema comú d’informació Schengen -SIS (que aportaria major seguretat a Andorra). Per tant, tècnicament Andorra compleix o pot complir tots els requisits tècnics per adherir a Schengen. El debat de si Andorra hauria de ser Schengen -o no -seria un debat polític, no seria un debat tècnic.
Per Andorra seria bastant senzill -i beneficiós per tots nosaltres- complir amb els requisits per formar part de l’Espai Schengen. A Espanya i a França els simplificaria molt la vida que Andorra fos Espai Schengen i que les fronteres amb Andorra fossin fronteres interiors de Schengen en lloc de la complexitat que impliquen les fronteres exteriors Schengen.
Aquests dies s’ha evidenciat que l’Espai Schengen obliga a Espanya i a França a aplicar la normativa del Sistema Entrada/Sortida a les fronteres d’Andorra, atès que avui en dia, Andorra és un país tercer. L’aplicació serà més o menys progressiva. S’aplicarà des del febrer 2026 o des de l’abril 2026. Però s’aplicarà. Amb el mateix rigor que s’ha d’aplicar a totes les fronteres exteriors de Schengen. La normativa no contempla excepcions.
La UE ha deixat molt clar que el Sistema Entrada/Sortida és independent de l’Acord d’associació. Per molt AA que tinguéssim, Andorra continuaria sent frontera exterior de Schengen i, per tant, les normes del Sistema Entrada/Sortida aplicables a totes les fronteres exteriors també s’aplicarien a les fronteres d’Andorra amb França i Espanya.
Des del 2017, Andorra ha tingut l’oportunitat de treballar per esdevenir part de l’Espai Schengen. Costa entendre que hàgim dedicat recursos milionaris al projecte de l’Acord d’associació i hàgim deixat al calaix l’adhesió a Schengen. Especialment per què Schengen és una construcció europea per facilitar -amb seguretat- els fluxos de visitants (estades de menys de 90 dies) i Andorra som un país europeu que rep milions de visitants per les carreteres que ens uneixen amb França i Espanya. Anem a pams:
- Mentre Andorra no sigui Espai Schengen, les nostres fronteres amb França i Espanya són fronteres “exteriors de Schengen” en les que les autoritats franceses i espanyoles hauran d’aplicar la rigorosa normativa 2017/2226 que implica controls personals i biomètrics a tots els visitants de tercers països que hi passin. Amb la complexitat logística que implicarà. Ja sigui a partir del febrer, ja sigui a partir de l’abril. En qualsevol cas, tenim tots els números per patir els problemes que implica el Sistema Entrada/Sortida i sols cal viure les cues als aeroports amb les cues segregades “Schengen” i “No-Schengen”… un model complicat d’aplicar a unes carreteres estretes com les nostres.
- De fet la lliure circulació (estades de menys de 90 dies) també la contempla el redactat actual de l’Acord d’associació, a més del seu lliure establiment (quedar-se a viure, treballar o emprendre) a Andorra. Si bé la UE separa el tema de l’adhesió de Schengen del tema de l’AA, que van per camins separats. No pel fet de ratificar -o no- l’Acord d’associació s’esdevé Espai Schengen -o no. No pel fet de ratificar l’AA s’aplica -o no s’aplica el Sistema d’Entrada/Sortida. Són temes independents.
- L’adhesió a Schengen sols implica la lliure circulació (menys de 90 dies) i no implica el dret de residir permanentment ni de treballar ni d’emprendre. En aquest sentim, recordem que Suïssa és Espai Schengen (i recordem que no va ratificar un Acord d’associació amb la UE). De forma que un espanyol per exemple, té llibertat per circular durant 90 dies per Suïssa, però si es vol quedar a viure a Suïssa, aleshores ha de complir amb els requisits i limitacions que Suïssa aplica. De fet, a la carretera entre Suïssa i França, per exemple, continua havent-hi controls físics atès no tenen unió duanera Suïssa-UE. El control de duana continua aplicant-se i s’aprofita per controlar tot el que les autoritats suïsses consideren oportú.
Per tot el que s’ha exposat i atès el model econòmic i social d’Andorra, sembla lògic que la prioritat per a Andorra hauria de ser l’adhesió a Schengen en lloc de la ratificació de l’Acord d’associació.
Efectivament, amb l’adhesió a Schengen s’aconseguiria que: - les fronteres d’Andorra fossin fronteres interiors Schengen, de lliure circulació. Per tant, el Sistema Entrada /Sortida no seria aplicable a les fronteres entre Andorra i Espanya o França, assolint un pas fronterer fluid. Andorra continuaria exercint un ferm control dels passos de carretera mitjançant els controls de Duana, com fa Suïssa.
- Un cop adherit Schengen -amb la lliure circulació de visitants de menys de 90 dies, la facilitat d’intercanvi d’estudiants i la facilitat de viatjar per als andorrans- continuaríem amb l’actual acord duaner vigent, continuaríem amb l’actual acord monetari i continuaríem amb els actuals protocols de blanqueig i d’intercanvi de dades. Quan es posa tot junt i amb la justa perspectiva, resultaria que l’Acord d’associació no tindria gaire més sentit que el de forçar dins d’Andorra unes agendes polítiques de caràcter eminentment progressista.
Per tant, es pot concloure que la prioritat exterior d’Andorra hauria de ser, en primer lloc, adherir Schengen. Un cop iniciat el procés d’adhesió de Schengen, caldria obrir un debat a fons per identificar els efectes reals que tindria un Acord d’associació post-Schengen i les seves implicacions en un model de país realment viable per a Andorra.
En definitiva:
(1) L’AA sense Schengen sembla un escenari absurd. La realitat actual ho demostra.
(2) En una Andorra que sigui Espai Schengen, l’AA quedaria bastant buit de contingut econòmic i social -real- per a Andorra.
Una resposta
En serio?, només se us ha acudit aquest titular?. Una mica esbiaixat, no?. Està vist que ja no sabeu com mirar de convènçer el poble andorrà perque digui Si a l’AA.