La Comissió Europea ha posat negre sobre blanc les condicions exigides a les entitats bancàries nacionalitzades per poder accedir al rescat de gairebé 40.000 milions d’euros requerit per al seu reflotament. Les més destacades, un aprimament dràstic mitjançant una reducció de la seva mida al voltant del 60% i una retallada en la xarxa d’oficines del 50%, al costat d’una penitència gairebé religiosa, la de no tornar a caure en el pecat que els va portar al infern: el lasciu coqueteig amb la promoció immobiliària.
Gairebé la meitat de l’ajuda la tindrà Bankia, símbol de la catàstrofe per la grandària de l’entitat, pel perfil dels seus antics gestors i pel seu valor icònic com a veterana d’un sistema, el de les caixes d’estalvis, que s’ha ensorrat com una torre de cartes després de 300 anys d’història. El seu nou president, José Ignacio Goirigolzarri ha descrit el detall del que succeirà en la seva entitat: 6.000 llocs de treball menys i un quitament del 39% per als que van adquirir preferents.
Goirigolzarri té un plus de confiança, no només per la seva experiència precedent sinó perquè després de rebre una indemnització milionària després de sortir del BBVA, tres milions anuals i un fons de més de 50 quan arribi a la jubilació, no tenia cap necessitat de menjar-se aquest marró . Però crida l’atenció que presidint una entitat tan danyada per una nefasta gestió doni per saldades les responsabilitats dels anteriors gestors amb la seva sortida dels òrgans directius. Era el mínim. Tampoc Joaquín Almunia va voler posar noms i cognoms que tots tenim al cap als responsables del disbarat.
Quan la llista de perjudicats és tan llarga i diàfana –accionistes, treballadors que quedaran a l’atur, preferentistes que veuran esfumats part dels seus estalvis, hipotecats desnonats i contribuents–costa assumir sense un punt d’indignació que no s’exigeixin responsabilitats als autors del forat . Al reflotament de les entitats bancàries, i parlant en termes bancaris, hi ha / ha d’haver responsables. És el mínim que es pot exigir perquè als ciutadans ens surtin els comptes.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
