Un dels futurs que jo humilment puc preveure per a Andorra no és que no tingui més, poden ser molts, però pel que jo apostaria, seria el luxe. Sí, per tot allò que l’ego pogués pagar, per la irrefrenable incontinència del ric, per la seva inmisiricorde manera de gastar. Casinos amb infinites llums que et conviden a apostar, hotels d’inigualables jardins i comoditats que tots anhelen per malbaratar, el glamour de certes botigues a les quals una butxaca normal no es pot ni acostar. És indiscutible que aquesta forma de convidar a gastar comporta l’inseparable vici, anomenant servei a tot el que puguem imaginar. Pot ser que s’acabés amb la seva apreciada tranquil·litat, crec, però, que tot es pot controlar, amb molt d’esforç per descomptat. La bellesa innata que posseeix es pot enlairar encara més. És el que aquest determinat tipus de gent desitja i busca, doneu-li i acudiran sols. Sé que és fàcil proposar, que el difícil és actuar, però d’alguna manera cal enfocar les coses, només cal avançar en aquests moments i certament com es pugui. ¿Com es pot? A poc a poc i amb bon criteri, res de fer les coses a la babalà i sense control. Sonen les orelles del poder amb irrebutjables propostes de sumptuositat i diversió, amb impressionants proeses d’imaginació, engalanen els seus apetits amb el desig i harmonitzen les seves ments amb la més indecorosa bellesa. Tots sabem que el que volen és allò tan difícil d’aconseguir, facin que sigui un luxe arribar fins aquí, visitar aquest petit racó. No hi ha res impossible, tot es pot fer, el que és segur és que de la manera que anem, no podem seguir, se’ns acaba el temps, ens adonem cada dia, nosaltres mateixos ens inculquem la inoperància amb el desànim, és una de les nostres qualitats, ens piquem cada dia amb les mateixes converses fins que es fa habitual i aquest és el clima que hi ha. Es poden fer moltes coses, només cal canviar el pessimisme per optimisme. Alguns diran com es pot canviar si no hi ha diners; que equivocats estan, els diners segueixen present, el que no segueix estant és l’ànim de les bones idees, tot es reté quan no és el moment. Si no es pogués fer res entre tots, seria diferent, el cas és que sí es pot fer i molt. Comencin per cridar l’atenció, publicitin la seva veritable capacitat, les seves diverses qualitats. L’ànim emprenedor és el constant de l’avançar, si això es perd, es perd l’anhelada realitat, el camí del benestar assolit, molts veuen a aquesta nova Europa escalabrada a favor de noves potències, jo no ho veig així, l’únic que veig és que a tots ens falta voluntat i quan dic a tots, és a tots, començant pels que ja saben. Cal reiniciar per perdurar.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
