PERIODISTA
Ha requerit més temps de l’esperat, però per fi ha començat a donar fruits de veritat la pressió popular sobre el Govern de la dreta, que es ve produint gairebé des del dia mateix de la seva arribada al poder. Rajoy, el seu Executiu i els dirigents del PP es creien que la pressió de la gent d’Espanya en tots els terrenys acabaria aviat per avorriment. Però també en això es van equivocar. Hem vist com, en l’espai de 36 hores, el Govern ha hagut de fer marxa enrere en sis assumptes del més variat tipus, sis rectificacions en tan poques hores, referides a diversos i candents temes de corrupció i de reivindicacions populars. De vegades, la rectificació arribava poquíssimes hores després d’haver dit o decidit alguna cosa. Em sembla que el palmell se l’emporta el pobre Carlos Floriano, a qui li fan jugar en els assumptes més idiotes i ell es deixa, pel que sembla. Les marxes enrere són una arma de doble tall: suposen una mostra de seny política al rectificant, però alhora comporten un element enfortidor de les pressions populars.
Va ser el maig del 2011 quan tot va començar, amb l’aparició del moviment 15-M, a qui la dreta va vaticinar curta vida, sense adonar-se que el que naixia no era una força política sinó una nova consciència, que va prendre estat de naturalesa després l’arribada al poder del PP, amb les patètiques seguretats i promeses que el seu sol accés a la Moncloa havia de generar immediatament un canvi radical en el rumb de la crisi econòmica i l’atur, canvi que es va produir, sí, però en la direcció contrària al promès. Aquella nova consciència va fructificant ara, amb un poble espanyol cada vegada més mobilitzat contra les immenses arbitrarietats i injustícies del poder polític i econòmic. Ja s’ha demostrat que la pressió popular és eficaç i que cada vegada té més poder transformador. La definitiva consolidació arribarà quan aquesta pressió aconsegueixi també convertir-se en una força política actuant i integradora de tots els moviments i forces disposats a la real regeneració democràtica i al canvi institucional.
Periodista
Per a m�s informaci� consulti l’edici� en paper.
